dijous, 4 d’agost de 2011

Família






Família
de Ba Jin

Traducció d'Eulàlia Jardí

El cercle de VIENA

Agost 2011


“Jo, com tothom, sóc en aquest món per conquerir la vida. ... Alguns han dit que no hi ha camí però que hi ha molts caminants, i que per això apareix el camí. Altres han dit que sí que hi ha camí que precisament per això hi ha molts caminants. Jo no ho sé. Encara sóc jove, haig de viure i guanyar la vida. Només sé que el corrent no s’atura i que em porta a algun lloc!”, afirma Ba Jin, pseudònim de Li Yao Tang (Chengdu, 1904 - Xangai, 2005), que va formar el seu nom literari amb la primera i última síl•laba de la forma xinesa dels pares de l'anarquisme: Bakunin i Kropotkin.

I la Mei, una de les víctimes del patriarcat ancestral de la Xina diu: Acabo de mirar alguns números de la Nova Joventut. Hi ha coses que no entenc i d’altres que sí. Hi ha articles que em semblen interessants perquè tracten de coses que jo he passat. Però els llibres em fan patir. És com si em parlessin d’un altre món que no té res a veure amb el meu. Admiro el que diuen i sé que no puc ser d’aquella manera. Em fan sentir com una indigent que, a la porta del jardí d’una casa rica escolta les rialles de l’interior, o com qui passa davant d’un restaurant i sent l’olor del menjar però no hi pot entrar. I no sabeu com fa patir, això!

El patriarca Gao ha aconseguit el seu objectiu: reunir sota el seu sostre quatre generacions. I això és signe de prosperitat i porta sort. I ho ha aconseguit gràcies a l’obediència cega dels seus fills i néts. La tradició mana que es faci el que vol el patriarca i ells ho acaten encara que el seu cor plori de dolor i que aquesta obediència porti la desgràcia a membres de la família. Viuen en una casa sumptuosa, amb un jardí immens, amb un llac i una barca, amb criats pertot... Però els joves comencen ja a anar a l’escola on veuen que el món canvia, que les velles tradicions es van abandonant per seguir nous camins; però els costa deixar-ho tot. La descripció de les festes és impressionant: l’any nou, un enterrament, un casament... tot es prepara i es festeja de manera minuciosa i treballada i dura molts dies. A la casa hi viuen tots els fills d’en Gao, i tots els néts, i el primer besnét. Les dones, amb la madrastra Zhou i la concubina Chen al davant, acostumades a la vida tancada juguen al mahjong o als escacs i la seva fugida és preparar aquestes celebracions, encara que elles a vegades no hi participin.
Juehui, amb els seus germans Juexin i Juemin són orfes i només tenen madrastra. Estan molt units, tot i que el gran, Juexin, ha acatat la voluntat de l’avi i ha deixat d’estudiar, la seva màxima il•lusió, per formar una família, no amb la Mei, la cosina que estima sinó amb la que ha decidit en Gao. Els altres dos estan molt units i amb la cosina Qin fan plans per un futur diferent. Però en tot moment veus l’estira i arronsa; per una banda volen llibertat i canvis, per l’altra, on trobaran la seguretat i el caliu que tenen a casa seva? A poc a poc van succeint històries, vivències, i veus com aquests nois van madurant fins que prenen una decisió.
Les tropes rebels del general Zhang preparen una nova envestida i això farà entrar en el món de la política als joves nois Gao.
Les noies ho tenen pitjor; és difícil que les deixin estudiar ni portar una vida una mica moderna; algunes ja no s’han d’embenar els peus, però tallar-se els cabells encara està molt mal vist, està prohibit. Sovint la mare les deixaria però tota la família en malparlaria i això és important.
Gao és dictatorial i exigent però és producte d’una època. Com les dones, que després d’un esdeveniment tràgic assumeixen ràpidament que és el que havia de passar i segueixen jugant al mahjong. Costa d’entendre-ho.
La figura dels servents és molt important; són els que veuen de debò el que passa, però accepten la seva situació, no tenen més remei. I s’estimen els seus amos encara que els maltractin, ja que sovint és pitjor el futur que els espera si els treuen de la casa.
És la desintegració d’una família tradicional xinesa, molt ben narrada, amb molts sentiments entremig i amb l’aire d’aquest ambient oriental tan difícil de comprendre per nosaltres, tan occidentals....
El llibre és molt interessant i està molt ben escrit. I el que m’ha agradat molt és que normalment aquests llibres sobre famílies de la Xina estan descrits per boca de dona i aquesta vegada és un noi jove, Juehui, qui parla; i veus el que pensa i com viu tot el que s’esdevé, un noi de classe alta amb inquietuds culturals i polítiques.