Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants

Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants

de Mathias Enard

Columna

Agost 2011

Pel maig de 1505 Michelangelo Buonarroti se'n va de Roma deixant inacabada la tomba de Juli II, Papa que li és hostil i mal pagador, i se'n va a Constantinoble on el soldà Baiazet II li ha encarregat el disseny d'un pont sobre el Corn d'Or. Projecte que ja ha fet Da Vinci i ha estat rebutjat. Allà Miquel Àngel descobreix un món desconegut i embriagador, ple d'olors i d'essències, voluptuós i irreal, de la mà de Mesihi, el poeta de la cort, que li farà de guia. Així l'autor ens descriu la trobada d'un home del Renaixement amb la bellesa del món otomà.

La nit no es comunica amb el dia: s'hi crema.

Quan arriba a Constantinoble l'espera un torsimany grec, un intèrpret, al qui direm Manuel. I espera durant dies una carta del Papa demanant-li que torni. Com que no arriba comença a bellugar-se per la ciutat per captar i fer-se seva tota l'essència d'aquell món tan desconegut i diferent del de Roma. Vol impregnar-se de la màgia d'Orient abans de començar a fer el projecte.

El projecte de Da Vinci l'Obsessiona. És vertiginós i, amb tot, equivocat. Buit. Sense vida. Sense ideals. Decididament, Da Vinci es pensa que és Arquímedes i s'oblida de la bellesa. La bellesa ve de l'abandó del refugi de les formes antigues per la incertesa del present. Miquel Àngel no és enginyer. És un escultor. L'han fet venir perquè faci néixer una forma de matèria, perquè la hi dibuixi i la'n reveli.

S'enamora perdudament d'una figura, una cantant, amb qui dorm sense saber-ne el nom. És bonic el parlar-pensar d’aquesta noia...

M'agradaria tant que en conservessis alguna cosa. Que t'emportessis una part de mi. Que el meu país llunyà es transmetés, no pas com un record vague, com una imatge, sinó com l'energia d'una estrella, la seva vibració dins la fosca. Com una veritat. Sé que els homes són nens que amaguen la desesperació en la còlera, la por en l'amor; que responen al buit construint castells i temples. S'aferren a relats, que empenyen davant seu com estendards; cadascun fa seva una història per vincular-se a la multitud que la comparteix. Se'ls conquereix parlant-los de batalles, de reis, d'elefants i d'éssers meravellosos; parlant-los de la felicitat que trobaran després de la mort, de la llum viva que ho presidia tot quan van néixer, dels àngels que aletejaven al seu voltant, dels dimonis que els amenacen, i de l'amor, de l'amor, aquesta promesa d'oblit i de sacietat. Parla'ls de tot això i t'estimaran; faran de tu l'igual d'un Déu.

Tant li va impressionar aquell món oriental que tota la seva obra posterior està inspirada en aquell temps viscut a Constantinoble.

Els cinc braçalets de plata cenyint un turmell fi, el vestit amb reflexos ataronjats, l'espatlla daurada i la piga a la base del coll -retrat de la cantant que l'enamora- apareixeran uns anys després en un racó de la Capella Sixtina. La ciutat i l'alteralitat li van transformar la mirada. Determinades escenes, colors i formes van impregnar la seva obra per sempre. La cúpula de Sant Pere s’inspira en Santa Sofia i la mesquita de Baiazet; la biblioteca dels Mèdici, en la del soldà, que va freqüentar amb Manuel; les estàtues de la capella del Mèdici i el mateix Moisès per a Juli II porten l'empremta d'actituds i de personatges que va conèixer aquí, a Constantinoble.

S’escriu amb el seu germà i vol tornar a Roma, vol acabar la feina començada, però Constantinoble és una presó molt dolça. La ciutat fa equilibris entre Orient i Occident, com ell en fa entre Baiazet i el papa, entre la tendresa de Mesihi i el record abrusador d'una cantant enlluernadora.

Acaba els plànols del pont i com sempre que està a punt d'acabar un projecte, està content i trist; content d'haver acabat i trist que l'obra no sigui tan perfecta com seria si l'hagués creat Déu.

És un llibre curiós, sobre un personatge real, sobre situacions tretes d'altres llibres o de manuscrits autèntics, novel•lat, naturalment, amb la seva intriga, molt oriental, i amb el desenllaç previst.

És entretinguda i jo la he trobada diferent d'altres llibres, cosa que considero profitosa.

Sóc conscient que he posat moltes cites, però vull poder recordar-les tot rellegint aquest resum.