dimarts, 6 de març de 2012

Begur-Tamariu-Tossa


Begur-Tamariu-Tossa

 5 i 6 de març de 2012

 Els Reis a casa el Maurici i la Sílvia ens van deixar un cap de setmana al Parador d'Aiguablava a Begur. Nosaltres l'hem fet servir en dilluns i dimarts i us asseguro que quasi a tot arreu érem ben sols. Costava imaginar-te que el mes d'agost està tot a vessar!
Vam arribar al migdia enmig d'un forta tramuntana. Des de l'habitació vèiem un mar ple de "cabretes" blanques, ben picat, molt vent i un sol espatarrant. Com em va agradar! Nosaltres som poc de mar i no em cansava de contemplar aquell paisatge.

Allà ens esperaven el Ramon i la Ma. Rosa que estan instal·lats a Tamariu i que es van oferir a fer-nos de guies. Perfecte!


Abans de dinar ja vam fer un petit recorregut per un camí de ronda - Aigua Xelida i cala d'en Gotes -ple de pedregots però amb unes vistes del mar blau meravelloses. A prop de cala Marquesa i la Roncadora, el vent quasi se'ns enduia, i que se m'endugui a mi té la seva gràcia...



Vam dinar en un petit restaurant, el Triton de Gualta, on ells mengen sovint i vam prendre unes garotes molt millors que les de l'any passat a Palafrugell. Eren delicioses! Quin gust de mar! I vaig provar un peix a la planxa que no coneixia: la molla. És com un lluç però més senzill, més tou. És bo però feia molt més goig el rap de la Maria Rosa... 

A la tarda vam fer la volta per Begur, vam pujar al castell des d'on es veu tot, tot; les torres de la muralla que voltava la ciutat, les cases antigues amb aquelles teules tan boniques i, sempre, sempre, el mar blau i intens. El blau de la Costa Brava és únic, no n'hi ha d'altra! Vam visitar també el far de Sant Sebastià on vam trobar-hi les restes d'un poblat ibèric, poble d'indigets, tribu situada al nord-est de Catalunya. Vàrem baixar a Llafranc, ben desert.

Tamariu i la seva platja em va agradar molt; és recollida i sembla molt familiar. No hi arriben els cotxes i els nens no s'hi poden perdre. Davant hi ha l'hotel-restaurant Tamariu on vam sopar. Vaig demanar si tenien habitacions per final de juny i ja no els n’hi quedaven. Apartaments sí, però habitacions de cara al mar, res de res.
El Ramon i la Maria Rosa tenen allà el seu apartament. Quin bon gust en el disseny i la decoració! Ja m'hi hagués quedat. Estan a un pas de l'aigua i des de la seva habitació en Ramon pot treballar o llegir tot contemplant el mar...

L'endemà al matí volíem fer la volta per les cales d'Aiguablava i Fornells però ens havien advertit d'un esllavissament i no l'hem pogut fer complet. Hem passat per cases de pescadors, voltant immenses cases d'estiuejants d'aquella època en què tot era permès..., per roques i per camins de ronda. L'hotel Aiguablava, on vam passar nosaltres la nit de casats, s'ha ampliat amb les cases del voltant i és un complex immens.

El dia no era ni ventós ni fresc, però ni el cel era blau ni l'aigua tenia aquell color tan bonic ni cabretes... Era una aigua més grisa, més profunda.


Fa un parell de dies vaig llegir en un diari que ara que tothom parla de l'exposició de Chagall a Madrid resulta que al Museu Municipal de Tossa tenen un Chagall i és l'únic lloc en tot el país que tenen un a la col·lecció permanent. I hem anat a veure'l. Abans hem volgut dinar alguna cosa i només hem trobat un restaurant obert, el Bahia: un restaurant que ens ha sorprès per la quantitat de pintures bones que tenien a la paret del menjador. L'amo és diu Vayreda de segon cognom i té pintures de la família i ens ha ensenyat llibres tant amb pintures com el de cuina amb les receptes de la seva mare.
Després, el Museu ens ha sorprès. Dins les muralles i dividit en quatre plantes tenen una col·lecció de pintures molt variada la majoria d'elles fruit de la donació de pintors que van viure i pintar un temps en aquest poble. Entre ells el Chagall que buscàvem, "El violista celest",

un de la Montserrat Gudiol, escultures de Clarà i de Huguet i restes d'excavacions, un mosaic romà del S IV-V, que provenen sobretot de Els Ametllers, a l'entrada de Tossa.

I d'allà ja cap a Barcelona amb el record de dos dies vora el mar, d'aquest color blau que enamora i amb l'esperança de tornar-hi per conèixer una mica més aquests petits pobles que els de terra endins coneixem ben poc. I si és amb la companyia dels nostres guies Ramon i Maria Rosa, millor. Gràcies, parella, i gràcies al Maurici, la Sílvia i els nens per escriure la carta al Reis pels avis.


1 comentari:

Salvador ha dit...

Una sortida ben maca que fa venir ganes de repetir i tornar per indrets on fa anys que no hem trepitjat.
Les fotos molt maques...