dilluns, 16 d’abril de 2012

Catalunya 1400 - El Gòtic Internacional


Catalunya 1400 - El Gòtic Internacional

MNAC

16 d'abril de 2012


Dilluns, festa al museu, ens van obrir les portes a dos grups d’Amics del MNAC i de la mà del comissari de l’exposició, Rafael Cornudella i del seu adjunt Cèsar Favà. Sempre és un valor afegit que persones d’aquesta talla i coneixements ens facin de guia. Rafael Cornudella ens va explicar tantes coses, d’art i de història, que no puc ara resumir-les perquè no vaig poder pair tot el que deia. Intentaré fer un recorregut per les sales remarcant el que més em va agradar o impactar.
D’entrada et trobes amb un mapa d’Europa per explicar una mica què vol dir Gòtic Internacional. Com podem llegir al tríptic: Ens traslladem a una de les etapes més creatives de l’art a Catalunya. Al llarg del S.XIV es produeix un diàleg apassionant entre els dos pols de la modernitat artística, és a dir, d’una banda, França i els antics Països Baixos, i de l’altra, Itàlia. El nou estil resultant, el gòtic internacional, és un art marcat pels contrastos: estilització i naturalisme, elegància i expressivitat, luxe material i destresa tècnica. Catalunya adopta decididament aquest nou codi estètic i esdevé un dels centres més actius amb artistes de primer nivell com ara Lluís Borrassà, Rafael Destorrents, Per Joan o Bernat Martorell. Va ser un diàleg. Tant van venir aquí gent de fora com els artistes d’aquí van anar a conèixer els tècniques o a aportar els seus coneixements. A la primera sal trobem unes joies amb miniatures d’influència francesa i llibres il·luminats; es deia il·luministes als qui il·lustraven els llibres.
Com a treball amb plata trobem els bordons de la Seu, calzes i dues creus de processó de plata. En una d’elles es veu clarament la marca Barcelona: és un petit rectangle que es repeteix més d’una vegada en la mateixa obra i on es poden veure les lletres ”BARC”. Això ha servit per saber del cert que algunes obres determinades van ser fetes a Barcelona.

Una de les joies de l’exposició és el Missal de santa Eulàlia, o del bisbe Ermengol, guardat a la Catedral de Barcelona i d’on no surt mai. Il·luminat per Rafael Destorrents és una meravella; la majoria de llibres tenen només motius vegetals al voltant de les pàgines i les primers majúscules de cada capítol amb miniatures. Aquest missal està obert per la pàgina del Judici Final oi és tot ell una pintura del judici i, al centre, les lletres escrites. Altres pintures de Destorrents on es poden observar dibuixos de persones difuminats a la màndorla (marc o aurèola en forma de dos cercles). 

Passant a la sal de Lluís Borrassà contemplem el retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi. És molt curiós; la meitat està dedicat a la Mare de Déu i l’altra meitat a sant Jordi. A la mare de Déu la pinta nena, a la presentació al temple, pujant les escales. I també el casament de Maria amb Josep, amb la vara florida, i al costat un jueu amb túnica i caputxa i amb la rodella vermella i groga trencant una vara ja que ell volia casar-se amb Maria. A la banda de Sant Jordi hi ha representat el seu martiri i ales puntes de les llances s’hi poden veure escorpins. La predel·la, part baixa del retaule, és de dibuixos diferents, sense res a veure amb la part superior.
De Pere Joan veiem unes ploraneres i, de Pere Sanglada, dues misericòrdies, seients abatibles,  del cor de la Catedral de Barcelona. Dos relleus de Girona, un d’ells rescatat de la façana d’una casa. Retaule de Sant Miguel de Joan Mates.
I arribem a l’altra joia de l’exposició: el conjunt d’obres de Bernat Martorell. El retaule de Sant Jordi, sobre fusta de roure de Flandes, compost de 4 peces que han vingut del museu del Louvre de París, un Sant Jordi gran que tenen a Chicago a l'Art Institute, i falta una Marededéu que sembla que es troba a Filadelfia. De la predel·la no se'n sap res, ni on es troba ni com era. És dels primers i dels millors, amb millor tècnica i color. Està envernissat segles després i els colors estan perfectes. Un altre retaule molt bonic, amb dibuixos a la part del darrere i parts de retaules.

El frontal d’altar de Sant Jordi que s’exposa a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat va ser confeccionat  sobre un dibuix de Bernat Martorell, així com el tern de robes de Missa de la mateixa capella, dues dalmàtiques, una casulla i una capa pluvial; una dalmàtica està exposada aquí on veiem per davant San Jordi batejant al rei de Silene que es va convertir amb tota la població després de la mort del drac i per la part de darrere el mateix Sant Jordi repartint entre els pobres els diners que li va donar

el rei. Els brodats tan de les robes de missa com el frontal  són obra d’Antoni Sadurní i el seu taller. Se'n diu "pintura d'agulla". El Psaltiri o Llibre d’Hores, també de Bernat Martorell s'exposa al costat de les altres obres de manera que podem contemplar tres tipus diferents de pintura, del mateix autor, i juntes: el retaule, el tern de sant Jordi i les il·luminacions del Llibre d'Hores. Tot i la fusta de roure del retaule és l'obra menys costosa ja que els fils de brodar i la feina del tern és més car i també el Llibre, de pergamí, resulta molt més costós.


Retaules de artistes catalans ja començant la transició, el final del gòtic europeu, barreja de Teixidor i Jaume Ferrer; barreja natural ja que a la Paeria de Lleida els van oferir uns espais per treballar els dos junts. Tot i la diferència d'edat es van avenir força i es creu que algunes obres són obres conjuntes: cares de Jaume Ferre i composició de Teixidor.
Bé, he escrit el que recordava; segur que em deixo moltes coses al tinter però com a mínim tinc un resum d’aquesta magnífica exposició.
Aneu a veure-la, amb guia!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Felicito que t'hagi agradat l'exposició. Jo vaig ser l'altre dia i és fantàstica. Si t'interessa el tema, no voldries col·laborar amb un projecte que hem iniciat a la Viquipedia per documentar totes les obres del MNAC ?. Passa't per http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:MNAC i fes un cop d'ull al que estem fent. Amadalvarez.