dissabte, 14 d’abril de 2012

Rei i Senyor


Rei i Senyor
de Josep Pous i Pagès
Teatre Nacional de Catalunya
Sala Petita

14 d'abril de 2012


Dramatúrgia: Pere Riera
Direcció: Toni Casares
Actors: Lluís Soler, Quimet Pla, Carles Romero, Roser camí, Sara Espígul, Borja Espinosa, Pep Cruz, Aina Ripoll, Miquel Bonei, Enric Arquimbau, Jep Barceló, Montse Sagués


És una obra molt de casa nostra. Una casa de pagès de més de 300 anys, a principis del segle XX, un cognom antic i respectat, Reixac, un amo, l'Andreu,  amb totes les característiques de l'època, un amo que sempre mana, que el que ell diu és llei i que un cop ha pres una decisió no pot tirar enrere perquè la gent el faltaria al respecte. Coses que venen ja de lluny i van lligades a les pedres de la casa, a les arrels dels arbres... Un amo que cuida de tots el qui viuen al seu voltant, a qui els diumenges rep si necessiten un favor, diners, consell; però sempre amb la condició que el reconeguin com a "rei i senyor". Les dones no poden opinar i el paper de la mare, l'Eugènia,  el broda la Roser Camí. Se la veu fràgil, transparent, entre dos focs; per una banda entén la seva filla

que es vol casar amb el promès de sempre i que ara el pare la vol casar amb un altre. Però per altra banda no pot convèncer al marit de que s'ho pensi. És forta i sembla dèbil. El fill que torna després de quatre anys d’estudiar fora i arriba a casa feliç, amb el records que ha guardat durant aquest temps, i que es troba amb la realitat, un pare dur que no accepta tampoc les seves opinions. I el pare sovint no en voldria ser, de dur, però ho ha de ser per seguir la tradició, perquè sempre ha estat així, perquè primer és la casa i el cognom que els sentiments de la família... I el personatge que m'ha agradat molt, molt, ha estat l’oncle conco, el que no es va casar perquè el pare el va reclamar i ell ho va deixar tot, tot... estudis i amor. Però ho va fer per la casa i el cognom, i obeeix al germà en tot. I de mica en mica t'adones que l’oncle és el que més obliga al germà a comportar-se com un Reixac. És una personatge extraordinari, i molt real. I penso que avui dia, sense arribar a aquests extrems, encara es dóna el tarannà d'aquests personatges.
El pastor, Pep Cruz, amb una confiança amb els amos quasi familiar, però que sap quan ha d'humiliar-se per ajudar a la mestressa; la Tuies, la minyona, que ja de petita feinejava per la casa i coneix tots els personatges i sap de quin peu van coixos..
És una obra molt bona, amb actors excepcionals, i que et fa sentir a casa, com ja he dit abans.
Esperem que el TNC segueixi recuperant aquests textos del segle passat i ens els ofereixin amb aquesta meravella d'actors que tenim!
I encara que no ho hagi dit abans, en Lluís Soler és, com sempre, un mestre de l'espectacle. És genial!!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

De debò que aquestes darreres obres han estat un goig molt gran. He disfrutat en cadascuna d'elles amb la temàtica, amb els actors,amb la posada en escena. Crec que ens han deixat un molt bon regust i moltes ganes de veure'n més. Maria Clara