diumenge, 20 de maig de 2012

Montserrat




XXV Recés a Montserrat

18-19 de maig de 2012



Fa ja 25 anys que la Comunitat Cristiana de Casp, a la qual pertanyem, organitza un recés a Montserrat. Pels qui van començar en aquelles dates són 25 monjos que els han parlat d’espiritualitat. I pels que ens hem hi anat incorporant alguns menys.
Montserrat ja té per a ella mateixa prou importància i sentiments per tots els catalans; si a més un monjo, amb el carisma i la interioritat que acostumen a tenir, ens fa un parell de xerrades, Montserrat es converteix en un oasi enmig del desert, o més ben dir, enmig del soroll i neguit de la ciutat.
Només el fet de passejar al vespre pels voltants del monestir, amb aquell silenci, sense gent, amb un cel ple d'estels i amb bona companyia, o de bon matí llevar-te per anar al Laudes i sortir una mica més d'hora per poder gaudir de la solitud de la plaça del monestir i veure com s'aixeca el dia amb aquella boirina típica de Montserrat que tapa les pedres més altes i enteranyina el paisatge baix, la vista des pobles... ja per això sol val la pena pujar-hi.


Si vam començar fa 25 anys vol dir que érem molt, molt més joves. Ara tots pentinem canes, en falten uns quants, però l'esperit sempre hi és i per poc que puguem hi pugem una bona colla.
Aquest any el monjo ens ha parlat de la Pasqua de l'evangeli i de la Pasqua nostra, la d'ara, "Ahir i avui del missatge de Pasqua". Et planteja interrogants i t'obre camins per pensar, per meditar, per contemplar.
No sé perquè però quan ets a Montserrat sembla que tinguis temps per tot. Quan tornes a casa el temps s'esfuma, però només que et quedis amb un parell de les coses que ha dit el monjo o que has pensat tu arrel de la xerrada crec que és suficient.
Necessitem de tant en tant un espai de transcendència i on millor que al costat de la nostra Moreneta?
El dia 18 feia 12 anys que va morir la meva mare. Com el pare i com tants catalans tenia una debilitat per la Moreneta. Vaig poder pregar per ella davant la imatge i penso que aquesta pregària arriba més profunda que d'altres. Qui de nosaltres no ha pujat alguna vegada a demanar o a agrair-li un favor a la Marededéu de Montserrat?
Que puguem seguir pujant-t’hi i que ella segueixi acompanyant-nos. Ella no ens solucionarà el nostre problema, la nostra inquietud, però ens ajudarà a veure aquest problema sota una altra mirada; i això ajuda i dóna consol.

1 comentari:

Marta ha dit...

Comparteixo totalment el que dius sobre Montserrat i la Moreneta. Desitjo que aquest recés el pugueu anat seguint fent any rera any malgrat "les canes". Una abraçada