dilluns, 7 de maig de 2012

Les cendres del silenci


Les cendres del silenci
Del somni de la llibertat
al malson de la por
de Lambert Botey i Berta Ventura

Camins Creuats
Marcòlic Col·lecció

Maig de  2012




Per a mi ha estat una delícia llegir-lo. Parla de Granollers, les seves festes i la manera de viure i del terrible bombardeig del maig de 1938. La meva mare, la meva àvia, vivien llavors a Granollers i el meu pare hi treballava. Tenia una pastisseria i una perfumeria i surt en el llibre. I tota ha història la explica una noia, dos anys més gran que la meva mare. La vida del dia a dia d'una noia jove, les seves il·lusions i la realitat que viuen, les famílies, els negocis... i de sobte, la guerra, amb tot el dolor i el no entendre res. Per què si ahir la Carme i ella eren amigues de l'ànima avui ja no es parlen? Perquè una té més diners i un escamot li pren la casa, i li deté al pare... I l'Anna no entén res.
Mentre marxaven, molta gent els saludava amb el puny enlaire, també la Maria i el Pere. L'Anna els va mirar i va recordar les paraules del pare, "Ningú no pot dubtar en aquestes hores decisives!", i va comprendre que no era possible estar sense fer res i també va alçar el puny. En aquell moment, va recordar les acusacions de la Carme. No volia perdre el món en el qual vivia, però no creia que la violència fos la millor solució. Estava plena de dubtes. Tenia clar qui era qui, però no entenia quin camí havien de seguir. Va vacil·lar i va abaixar el braç.
Les anades als pobles prop de Granollers a buscar menjar sota el soroll de les bombes, tot això m'ho havia explicat la meva mare i la meva àvia. El fet que es detenia a gent "per anar a missa els diumenges" ho va viure el meu pare... Tot el que llegia em sonava, però tot dit molt suau, sense treure-hi ni mica de importància però sense buscar-hi la punta escabrosa. I sense donar la raó a ningú. Va ser una guerra fratricida i els dos bàndols van fer molt de mal.
La figura de la mare, callada, a punt sempre de tot però en segon pla, com tocava en aquella època, les ganes de divertir-se de les noies, el coneixement dels seus xicots, l'enamorament, el dolor de la separació per la guerra i sobretot l'amistat per sempre de les dues amigues, l'Anna i la Maria, una al costat de l’altra sempre, en els moments bons i en els dolents i terribles que van venir després...
El meu germà Joaquim va fer la presentació d'aquest llibre a Granollers i la gent va quedar molt contenta. I em va regalar el llibre. No va poder evitar fer un paral·lelisme entre l'Anna, la protagonista, i la nostra mare. Només es portaven dos anys! I havíem sentit tantes vegades el que havien viscut durant la guerra!