Els convidats

Els convidats
d'Emili Teixidor

La butxaca

Juliol 2012

L'obra està situada a l'Osona rural, igual que Pa negre, i els personatges són els de la postguerra, els "antics" i els addictes al nou règim, convivint i malvivint malament o bé, espiant-se i vigilant el que es parla i davant de qui pots dir una cosa o una altra.

L'excusa, el fil que porta el llibre és un casament, amb convidats de alts graus de la Falange. El pare de la núvia vol ser el futur alcalde i no s'està de res per a aconseguir-ho. La pubilla, la filla, no es vol casar amb el noi que li han assignat però ni li queda altre remei. L'autoritat del pare és sagrada i només fent el que ella fa pot ser lliure.

Ens trobem amb un mestre, el Sr. Bover, del bàndol dels perdedors, que ajuda a un noiet, en Narcís, deixant-li llibres per llegir i donant-li petites feines per ajudar a la seva mare. Llibres que li troben de biblioteques on han pogut salvar algun llibre o de cases particulars que els havien amagat. I això el perdrà... Però en Narcís vol anar amb els vencedors i s'apunta a portar campaments juvenils i es fa amb els addictes al Règim. En el fons és una lluita per escapar de la pobresa.

La mare representava el fracàs, la resignació, la bondat mai recompensada, i ell no volia res d’això, era tot el que odiava. En Narcís estimava la mare amb una estimació salvatge, violenta, immisericordiosa. Sabia que ella donaria la vida per ell i això l’omplia de goig, però sabia també que ella, la mare, s’havia situat des del primer moment en la línia dels perdedors, dels sacrificats, dels que ho donen tot i no demanen res en compensació i això la situava en un espai reservat als sants i als il·luminats, però la convertia en una figura gairebé inhumana, impossible d’imitar, difícil d’estimar perquè la fredor de la virtut li feia nosa a l’hora de acostar-se-li. Ell  no seria com ella, ell preferia morir que treballar nit i dia com una bèstia de càrrega, no tenir ni un moment per a tu mateix, acabar la vida abans d’hora enterrada en un cul de fàbrica i en un piset escarransit i solitari.

La Marededeueta és una velleta que viu sola als afores del poble i és remeiera. Coneix molts secrets de tota la gent del poble perquè al final tothom va a parar a ella per necessitats. Es troba un presoner que ha escapat de la presó i l'ajuda. Ella el que vol és adoptar una nena de l'Asil, que porten les de la Falange, una petita estrafeta, la Geperudeta, i la seva amiga, la Pepa Cadidaire, que treballa a l'Asil, la vol ajudar. Aquí ens trobem amb el tràfec de nens robats del franquisme, ara de plena actualitat. Els prenen dels vençuts i els canvien el nom perquè els pares no els puguin trobar. En aquest cas es troba l'home fugit de la presó; busca la seva filla...

El rector, Mn. Mansuet, també és dels d'abans. La gent l'aprecia i ell ajuda tothom qui pot. I li arriba un nou vicari, jove i addicte als vencedors. I ha d'aguantar i callar.

El Maties, el futur alcalde i pare de la núvia, mana tothom i abusa de tothom. Potser per això la seva filla acaba malament... I menysprea els convidats a casament tot i saber que depèn d'ells el càrrec en què somnia.

Qui s'avé amb tot el que porta i comporta el Règim establert, com el Narcís, ho tindrà tot de cara. Qui no vulgui pujar al carro... haurà de marxar, com el mestre, el Sr. Bover.

Em va agradar molt Pa negre. Aquest l'he trobat una mica lent i esfilagarsat. I a més els temes queden penjats. No sabem, tot i que intuïm, el perquè de la mort de la núvia; no sabem què passa amb la filla robada del fugitiu ni de la Geperudeta que vol adoptar la Marededeueta, no sabem com acaba el Narcís, ni la nena fugitiva de l'asil... Queden massa coses penjades a l'aire.

He trobat el llibre una mica lent, espès, inacabat; tot i que el tema dóna per molt, potser fins i tot per més d'una novel·la.

I ell, en Narcís, va sentir que l'omplia una mena de buidor, una estranyesa sobtada, una aturada de cos i cervell, que el va deixar com paralitzat per un moment, sense saber què fer ni què pensar. Com si esperés que algú li digués el que havia de fer i com s'havia de trobar.

I no és això el que passa amb les dictadures de qualsevol mena, religioses, polítiques...? Que la gent no vol pensar, no vol ser l'amo dels seus actes, no es volen equivocar. Prefereixen obeir i no pensar...