dilluns, 9 de juliol de 2012

El lector de Julio Verne


El lector de Julio Verne
Episodios de una Guerra Interminable

de Almudena Grandes

Colección Andanzas
Yusquets Editores

Juliol 20012


Nada es lo mismo. Nada
permanece.
                    Menos
la Historia y la morcilla de mi tierra:
se hacen las dos con sangre, se repiten.
                     Ángel González, "Glosas a Heráclito"


En Nino té nou anys i és fill d'un Guardia Civil, en un poblet d'Andalusia, Fuensanta de Marcos, a la Sierra Sur de Jaén. Viu a la casa caserna i en plena època de maquis. La Guardia Civil persegueix als "traïdors" i els tanca a la garjola. I el Nino, de nit, no pot dormir sentint els crits dels presos quan els torturen. La seva germana gran sempre li deia que aquells crits eren d'una pel·lícula que estaven passant a l'habitació del costat, i ara és ell qui li explica aquesta història a la germana petita que, morta de por, va al llit del germà a buscar refugi.
En Nino es jura a ell mateix que mai no serà guàrdia civil. I coneix un home, Pepe el Portuguès, que viu sol als afores del poble i es fa amic d'ell. I el seu pare vol que estudiï mecanografia perquè en Nino es baixet i pensa que no donarà la talla per fer-se guàrdia, i així coneix una casa on només viuen dones, "El Cortijo de las Rubias", ja que els seus homes o estan amagats a les muntanyes o els han mort. I veu que els enemics del seu pare no són els seus enemics.
És una història real, això va passar, amb aquests noms o altres. Veus la vida d'una casa caserna, les preocupacions de la mare, els silencis del pare, els rostres dels veïns, la roba negra penjada als balcons... El nen veu i viu com quan agafen un maqui el porten a la plaça i el maten, com ballen sobre el cadàver d'un altre... T'agafa i t'esgarrifa. El nen llegeix molt, les dones del cortijo li deixen llibres, sobretot de Julio Verne, i això fa que pugi somiar i fins i tot aprendre a viure fora de les pors i les obligacions de la seva petita societat.
El llibre és molt bo però crec que l'autora s'ha recreat en l'horror dels crits i les tortures. Ja ho sabem i amb una vegada que ho expliqués n'hi havia de sobres.
M'ha agradat veure com un nen d'aquesta edat, fet gran a cops morals, veu en un altre persona un exemple a seguir i com, al final, veu com és verdaderament el seu pare i com pesa la dictadura... Es fixa en petits detalls de Pepe, com estén mantes quan ell arriba, com té sempre molt menjar, la seva relació amb les dones del cortijo... coses que fa que ell vagi lligant caps i decideixi quina vol que sigui la seva vida, de quin cantó vol ser malgrat l'autoritat i la família.
No se lo creyó. Me limpió las heridas, me las curó y no me dijo nada, pero yo me di cuenta de que no se lo creía. Luego le dije que me iba a la cama, que aquella noche no iba a querer cenar, que me dolía mucho la barriga, y ella me miró, asintió con la cabeza y me miró, y en sus ojos leí que lo sabía todo, que sin necesidad de saber lo que me había pasado aquella tarde, sabía que yo había descubierto que no había cuartel.
Que en Fuensanta de Marcos, en la Sierra Sur, en la provincia de Jaén, en toda Andalucía, en España entera, no había cuartel, no había piedad, no había esperanza ni futuro para un niño como yo.