dimarts, 19 de febrer de 2013

El inicio de la primavera





El inicio de la primavera
de Penelope Fitzgerald

Impedimenta

Febrer de 2013


Difícil parlar d'aquest llibre. Tothom en parla molt bé i li troben tots els mèrits i gràcies. A mi se m'ha fet no pesat però sí un pèl avorrit, lent; no passa res i passa tot. I no és que no m'agradin els llibres lents i descriptius, però en aquest cas no he aconseguit ficar-me a la pell del personatge. 
Rússia a començament de segle i al inici de la primavera. La imatge és una casa amb finestres tancades esperant que el primer raig de sol obligui a obrir-les i a iniciar la vida plena. Dins aquest marc, un home anglès que ha viscut quasi sempre a Rússia, amo d'una impremta, arriba un dia a casa i troba que la seva dona ha marxat. Sense dir res. Ha tornat a Anglaterra. I es queda ell amb els dos fills. I aquí esperes una reacció forta, o trista, o desesperada; una persecució física o telefònica o com sigui de la seva dona; i no hi ha res. la quotidianitat,  el fer les coses de cada dia, amb una descripció sovint deliciosa del fer i desfer de cada dia. Però no pots entrar en el personatge perquè no l'entens. 
L'autora et parla igual, en el mateix to, dels grans esdeveniments polítics i socials de l'època com de la feina diària a l'impremta o del fer i desfer dels nanos a la dacsa o a casa seva. Una noia joveneta entra en escena en la vida familiar; és per cuidar els nens. És jove i seriosa i callada, però li veus una forta personalitat amagada. I el personatge també molt ben dibuixat és el senyor Selwyn Crane, el comptable, amant de Tolstoi i gran amic d'en Frank, el marit abandonat. 
No sé; potser una vegada més hauria de rellegir el llibre. No sé si són els anys que em fan rellegir o que llegeixo massa de pressa i em queden coses a mig camí del meu enteniment... El meu oncle sempre deia que a partir de certa edat calia rellegir més que llegir coses noves. Potser és això.