dilluns, 10 de febrer de 2014

Deu oques blanques


Deu oques blanques
de Gerbrand Bakker

Raig verd

Febrer de 2014


Aquest autor té l'especialitat de pintar uns personatges força estranys. Ja en el seu llibre "A dalt tot està tranquil" vaig haver de fer un esforç per ficar-me en el personatge i intentar entendre'l. Ara, amb aquest llibre, no he aconseguit fer-me meu el personatge de la Emilie. Entenc les seves reaccions i el que li passa pel cap, més o menys, però no ho puc compartir ni viure-ho que és com gaudeixes de debò d'un llibre. 
Una dona estrangera, que es fa dir Emilie, arriba a una petit granja del país de Gal·les, amb poc equipatge i amb un llibre de la Emily Dickinson. A la granja hi troba un ramat de bens i deu oques. Cada dia falta una oca; sembla que alguna bèstia nocturna se les deu endur. I llavors es dedica a fer una tanca, a arreglar el jardí... Pren moltes pastilles, té molt dolor, i no es fa amb ningú. Un dia arriba un noi jove i sense saber com deixa que es fiqui a la casa, s'hi instal·li, la cuidi... 
Hi ha un marit, lluny, que tot i que no la troba a faltar es dedica a buscar-la amb un detectiu. Què farà ella quan el marit la trobi? Què passa pel seu cap abans de cada decisió que pren? 
El llibre està ben escrit però particularment no m'ha deixat bon gust de boca. Malgrat tot estic segura que la figura de la Emilie rondarà pel meu cap més d'un cop.