dilluns, 11 de maig de 2015

La Pobla de Lillet


La Pobla de Lillet
40 anys Maurici

9 i 10 de maig de 2015


Pel febrer el Maurici va complir 40 anys. Ens va convidar a tota la família a un cap de setmana a una casa rural i activitats. Però va coincidir amb una forta nevada i no es podia accedir a la casa. I ho vam deixar per més endavant. I ho vam encertar!  La casa està situada dalt de la muntanya pujant per un mal camí de 7 km. i vas passant per boscos i fondalades amb arbres de fulla caduca. El resultat és meravellós. Els diferents verds dels arbres esclaten amb la lluminositat del sol i t'omplen la mirada de verds diferents que no et canses de mirar. Perquè és un indret en què els arbres et deixen veure el bosc i des de la casa l'espectacle és una meravella!



I de nit els estels brillen amb força sense que cap contaminació lumínica els molesti. Per tant, el lloc és magnífic! La casa és La Rectoria de Sant Genís de Gavarrós i, com totes les rectories, està molt ben situada en un lloc tranquil i paradisíac! 
A la tarda des de la Pobla de Lillet vam agafar un trenet, el tren del ciment, que porta fins al Museu del ciment i que es pot visitar.



De baixada ens vam aturar als jardins Artigas, que nosaltres no coneixíem, dissenyats per Gaudí. Són interessants de veure i és bonic i agradable passejar-t'hi. Gaudí va ser contractat per Eusebi Güell per a construir el Xalet del Catllaràs com a habitatge pels treballadors i enginyers de les mines . Es va allotjar a casa la família Artigas, propietari d'una de les fàbriques i en agraïment a l'atenció rebuda Gaudí li va regalar al senyor Artigas el disseny del jardí. El més bonic, però, era veure tots el néts corrent pels ponts i amagant-se pels racons, rient feliços, i el Jordi petit seguint-los pertot!






Vam pujar després a la casa i vam distribuir habitacions. A sobre la casa hi ha l'antiga església, mal conservada però amb un encant especial. I una curiositat que he de buscar o preguntar: a tocar de l'església hi ha un petit cementiri. Cementiri que saps que ho és perquè l'amo de la casa ens ho va dir; però no hi ha ni una pedra ni una creu. No ho havia vist mai! Sembla que pujant per aquest camí hi havia algunes cases les restes d'algunes elles les vam veure tot pujant, i tota aquesta gent anava a l'església, i també gent de la Pobla. I ni una creu ni pedra... Ho trobo molt estrany!



Vam sopar al vespre, tard, però en un ambient d'aquells que et fan pensar que la vida és bella, que tot va bé i sobretot que tenim una família magnífica. Els nens rient i ajudant, els pares distesos i tranquils, tothom somrient, rient, parlant... una imatge per guardar-la a la retina i conservar-la!




L'endemà al matí, després d'esmorzar i fer fotos ja que el paisatge lluïa com mai,  amb un sol i un dia magnífics,




vam anar a les mines de petroli de Riutort. Jo ni sabia que n'hi havia i em va agradar molt. Tots amb el casc posat i amb un geòleg que ens anava explicant la història de la mina i com funcionava. Donava gust veure els nens escoltant i el Roger, que ho acabava d'estudiar, parlant amb el guia... Un orgull d'avis que és massa!





I una pedra amb petroli que el Sergi va trobar i va guardar.


El dinar a la barbacoa i després, amb la calor que feia es va anar animant tot i els nens van començar a mullar-se amb l'aigua d'una font que rajava fresqueta a tocar de la casa. Tots rèiem però primer la Marta i després el Jordi s'hi van afegir i van quedar tots ben xops!









Un cap de setmana perfecte, tranquil. alegre, festiu... Maurici i Sílvia, gràcies, moltes gràcies!!! Molt ben organitzat, buscant un lloc que en Jaume i jo no haguéssim ja visitat, gràcies a tots per regalar-nos un cap de setmana tan bonic! És després de moments com aquests que penses que tot el que has viscut i fet ha valgut la pena, que tenim uns fills i joves magnífics, que tenim uns néts que són una joia, atents, simpàtics, carinyosos... que ens fan sentir a gust i feliços! Moltes gràcies!!!

I aquí la foto de tota la família. 


3 comentaris:

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Maurici ha dit...

El plaer va ser nostre. Dona gust organitzar algo i que tothom en surti content.

Maripepa Brustenga ha dit...

Ho vau fer molt bé! Podeu repetir-ho quan vulgueu...