dissabte, 30 de gener del 2016

Los odiosos ocho

 Los odiosos ocho

Cinema Bosque

29 de gener de 2016

Director. Quentin Tarantino
Música: Ennio Morricone
Fotografia: Robert Richardson
Actors: Samuel L. Jackson, Kurt Russell, Jennifer Jason Leigh, Tim Roth, Michael Madsen, Bruce Dern, Demián Bichir, Walton Goggins, Channing Tatum


D'un film de Tarantino ja sabem què en podem esperar: meravella però sang i fetge a dojo... Jo no acostumo a veure-les perquè no m'agraden aquest tipus de pel·lícules però tocava triar a en Jaume i vaig anar-hi... 
D'entrada el tema m'agrada, és ben trobat i vaig pensar en "Diez negritos" de l'Àgatha Christie. Però no té res a veure... Un caça recompenses porta a una noia a un poblet per fer-la penjar. Som a Wyoming, després de la guerra de Secessió americana i estem a ple hivern. Van els dos sols en una diligència i pel camí es troben a dues persones a qui es veuen en l'obligació d'acollir ja que la tempesta de neu no els deixaria pas passar ni la nit. Un d'ells és un altre caça recompenses i l'altre diu que és el futur xèrif del poble on van. 
Fins aquí he de destacar en primer lloc la bellesa dels paisatges, la meravellosa feina del fotògraf que et fa veure la neu, la tempesta, la diligència... tot amb uns ulls que voldrien que no s'acabes tanta bellesa. En segon lloc i durant tota la pel·lícula la música de Ennio Morricone, que acompanya i et fa gaudir. Té una cosa especial la música d'aquest senyor... 
El que ja saps però et sobta d'entrada són els primers cops de puny, la sang, la violència... 
El conductor vol arribar aviat a recer, a un lloc anomenat La Merceria de la Minnie, on podran aixoplugar-se fins que passi la tempesta. Quan arriben es troben el refugi ja ple amb quatre homes i la Minnie i el marit no hi son. El mexicà que els acull els diu que han hagut de marxar a visitar la mare de la Minnie que estava malalta. 8 persones tancades en un refugi amb tot el bagatge de violència que porten a sobre... 
I fins aquí arribo. Es coneixen, parlen, violència verbal i física i quilos de salsa de tomàquet per ensenyar-nos la sang pertot. I dura 3 hores! 
Si sóc sincera i aparto els ulls una mica de tanta violència he de dir que la pel·lícula m'ha agradat. I em quedo amb les primeres imatges, la neu, la tempesta, la diligència avançant i recollint als protagonistes de l'obra com dient-los que si pugen estan a les seves mans...