dijous, 2 de febrer de 2017

Mil sols esplèndids


Mil sols esplèndids
de Khaled Hosseini

Amsterdam

Gener 2017


M'havia agradat molt "Cometas en el cielo" del mateix autor i el vaig agafar amb ganes. I està molt bé però potser em va agradar més el primer. 
És la història, la vida, de les dones a Afganistan durant 30 anys. Dues generacions unides tràgicament per la guerra, la història de la Mariam i la Laila. 
La Mariam tenia 5 anys quan va sentir per primer a vegada la paraula harami, bastarda. Vivia amb la seva mare en una cova i esperava amb delit la visita setmanal del pare, en Jalil, que viu confortablement a la ciutat amb les seves dones i criatures. Però sempre està carinyós amb la Mariam i com ella no ha vist mai res més... 
Tot canvia quan mor la mare i la Mariam s'enfronta amb el fet de ser harami. Casada coneix la Laila, nena feliç amb pare intel·lectual, depurat, i mare trastornada per la mort de dos fills a la guerra. Aquesta guerra terrible que deixa sola a la Laila i fa que en coneguin, convisquin, visquin les dues dones juntes. 
Tot i que ja sabem perquè ho hem llegit i ho hem vist als diaris i al cine com viuen aquestes dones, com les tracten els marits, tot i això esborrona algun passatge de la novel·la. Costa entendre com poden acceptar, o com poden lluitar aquestes dones en un món masclista i religiós, vigilat i delator, on les dones i nenes no compten per res. Sempre però, troben un moment de pau o alegria, un instant que les ajuda a viure la resta d'hores del dia. I també veus com entre els homes hi ha grans diferències. Entre el Jalil i en Hakim, el pare de la Laila, entre el Tariq i el Rasheed, i veus com la bona gent, els homes que respecten les dones, també són els perdedors, els que són perseguits.
El llibre està ben escrit i es llegeix d'una tirada. Amb pena, però sabent que tot el que diu és la vida, el dia a dia, de tantes i tantes dones...