diumenge, 12 de febrer de 2017

Tres homes en una barca (per no parlar del gos)


Tres homes en una barca (per no parlar del gos)
de Jerome K. Jerome

Blackie Books

Febrer de 2017


M'agrada al vespre llegir llibres que et deixin amb un somriure per anar a dormir. I els anglesos acostumen a ser un recurs fàcil. 
No havia tingut oportunitat de llegir a Jerome K. Jerome i ha estat una bona elecció.
Tres joves anglesos, en Harris, en Georges i el narrador, i el seu gos Montmorency, jeuen a casa d'un d'ells fumant i lamentant-se de la seva mala salut. El fet de no fer res els porta a tenir marejos i a sentir-se dèbils imaginant-se mil i una malalties. Llavors en un moment d'il·luminació decideixen fer un creuer pel Tàmesi per retrobar la vida sana. Vestits i empolainats s'embarquen i el narrador va explicant les coses que els passen, el que pensen, el que fa o deixa de fer el gos, barrejant'hi també records o anècdotes. L'humor anglès és aquell que no et fa riure a cor què vols sinó que et fa somriure tota l'estona. 
A més d'explicar amb molta gràcia tots els detalls de la travessia, els contratemps amb què es troben, la pluja o el fred,  també explica de què parlen, com és cada un d'ells i com es veuen l'un a l'altre. 
Dues escenes divertides i molt reals són, per exemple, quan el narrador explica amb tot luxe de detalls com l'oncle Podget va decidir un dia que clavar un clau a la paret per penjar un quadre era una feina tan senzilla que no calia avisar a ningú; i en aquest cas rius a gust perquè veus reflectit a més d'un home que coneixes... I això omple tot un capítol! És molt bo!
Un altre episodi divertit passa en un petit hostal on van entrar un vespre. Asseguts i parlant amb vells del poble es van fixar  en una truita de riu enorme, dins una vitrina polsosa penjada sobre la llar de foc. La truita era monstruosa! I un a un els vellets, al quedar-se sols amb els nois, explicaven que havien estat ells qui l'havien pescada. I no explico el final... Sembla mentida com l'autor pot explicar tan minuciosament la manera de parlar i d'exagerar dels pescadors, les aventures de cada un d'ells i el desenllaç, i que durant tota l'estona somriguis per dintre i per fora, i fins i tot riguis en veu alta sense ni adonar-te'n. 
Ja sé que és un clàssic, però no l'havia llegit i m'ha agradat. M'ho he passat be llegint-lo i he dormit com un liró amb l'humor anglès ben present!