dilluns, 7 de maig del 2018

Tristes armas


Tristes armas
de Marina Mayoral

Anaya

Maig 2018


La Martina l'havia d'acabar de llegir pel cole i jo el vaig agafar el vespre i em vaig posar a llegir-lo. Em va agradar i el vaig acabar a la nit... 
Tracta dels nens fills de republicans que van anar a Rússia fugint de la guerra civil. El tema és molt dur però està molt ben tractat. I ja va bé que a aquesta edat coneguin una mica el que va passar i el que passa a les guerres. Les guerres sempre porten dolor i trencaments. Solitud i a la vegada fa brostar els millors sentiments de companyonia i ajuda entre tots els qui resten sols. 
La Harmonia i la Rosa tenen 12 i 6 anys. Surten d'un poblet de Galícia i a Guijon agafen un vaixell que les portarà a Rússia. El pare, mestre, s'ha allistat a l'exèrcit republicà. La mare, infermera, és al front rebent i cuidant ferits. Les nenes podien quedar-se amb uns oncles, però són franquistes i no les hi volen deixar. 
La Harmonia es responsabilitza de la petita i està per ella sempre. La Rosa tot i tenir 6 anys és una nena molt sensible, que veu i comprèn les coses sense necessitat de gaire paraules. Sovint, per expressar una paraula, un moviment, ho fa amb el cos en comptes de amb la paraula.  Coneixen altres nens, entre ells al Leon, amb qui faran una gran amistat. Sembla mentida els vincles tan forts que s'estableixen entre les germanes, entre els amics, en moments tan durs com aquests... I la vida segueix, ha de seguir... 
A Leningrad -Sant Petersburg-  són acollits en pisos amb una "mare" que els cuida. A elles els toca la Maria del Mar, una jove vídua que les cuida com si fossin les seves filles. 
Escola, amics, estudis.... passen els anys i no saben res dels pares. Els primers dies van escriure una carta als pares però va ser retinguda a la frontera i els pares no la van poder arribar a llegir. 
Els pares passen els seus problemes, però no puc parlar-ne més perquè explicaria tota la història.
Passa la guerra civil i de seguida comença la Segona Guerra Mundial que no ajudarà gens al rencontre de les famílies.
Crec que és un llibre que poden llegir els nens i nenes de 12 i 13 anys, amb una explicació anterior dels pares o mestres perquè sàpiguen el perquè d'aquests viatge a Rússia, què passava a Espanya i a Europa i com es podia viure aquesta separació tan brutal. 
Aquest estiu, la setmana que seran a casa tots els néts, penso tenir aquest llibre a mà perquè un parell o tres d'ells el llegeixin.