dimecres, 6 de gener de 2021

Fahrenheit 451

 


Fahrenheit 451
de Ray Bradbury

pel Club de Lectura de Santa Eulàlia

Proa

Gener 2021


Fa molts anys vaig llegir aquest llibre i em va impressionar. Era molt jove, molt. Ara, pel club de lectura l'he tornat a llegir i es nota la diferència de les coses que t'impressionen més o menys, per l'edat i experiència i lectures que has anat fent durant tants anys.
451 és la temperatura a la qual el paper del llibre s'inflama i crema.
En Montag és un bomber que, com tots els bombers de l'època de que parla el llibre, es dedica a cremar llibres, cases amb llibres, sense tenir en compte si hi ha gent dins la casa o no. No és l'única cosa diferent o estranya en aquesta història. També s'ha de circular a més de 90 Km per hora i millor si arribes a 170 o 200... I l'altre tret fonamental és que com que el que busquen és la felicitat i l'entreteniment immediat i sense pensar tothom té a casa televisió a les quatre parets de la sala. Viuen dintre el programa que donen aquell dia, sempre parlant-te a tu, amb el teu nom, i formant tots una gran família.   
En Montag viu aquesta vida amb la seva dona però té uns veïns, una noia amb els pares i l'oncle, que no miren la tele, que seuen en un porxo -els porxos estan prohibits perquè poden propiciar la conversa i el pensament- i parlen i riuen, i expliquen coses d'abans. Quan es troba al Montag parla amb ell i li diu que no té pinta de bomber... 
Un dia han de cremar una casa d'una dona que algú ha delatat. Una casa plena de llibre. La dona, gran, no vol deixar la casa ni els llibres, es queda dins la casa i tot crema. Això li arriba a l'ànima a en Montag i es guarda un llibre que ha trobat per terra. 
Però tot està molt controlat i el seu cap ho sap i parla amb ell i li vol donar confiança. 
Passen coses i finalment ell fuig riu avall fins trobar-se als homes-llibre, els qui s'aprenen llibres de cor, per poder retenir-los i reescriure'ls el dia que tot torni a la normalitat.
Naturalment el tema et fa mal. Cremar llibres ho consideres una mal terrible. Et costa desprendre't d'un llibre, imagina cremar-lo! I una vida sense temps per pensar, per estar amb tu mateix, és una presó pitjor que la de barrots. 
Però el que m'ha fet pensar a mi amb aquesta segona lectura tan distanciada en el temps, ha estat la persona, en Montag. Sempre ha cremat llibres i ha viscut amb aquesta feina sense problemes. Què l'ha fet canviar? Què ha fet que comenci a guardar llibres en un altell? Per què escolta la Clarisse, per què es posa en contacte amb en Faber per intentar canviar el món on viu? No pot ser cosa d'un moment ni tan sols d'una trajectòria. Crec que en el fons tots portem dintre una guspira del que està bé i del que no ho està. I sobretot una ànsia de llibertat. I tot i seguir com tothom, cremant i vivint a través de la pantalla, en Montag, des del primer dia, devia tenir un buit dins seu, una falta d'aire, que potser sí la Clarisse i en Faber van saber despertar-li en el moment oportú. 
Tinc ganes del club, demà, per veure si estic equivocada o potser tinc una mica de raó. Tot i que els llibres, en el fons, estan escrits perquè tu els interpretis a la teva manera. No sempre l'escriptor aconsegueix que el lector entengui el que ell volia dir exactament... 
Diu l'autor que recentment m'he adonat que el nom de Montag ve d'una empresa productora de paper. I Faber, és clar, és un fabricant de llapis! Deunidó la subtilesa del meu subconscient, per posar-los aquests noms.

A la coda Ray Bradbury comenta que una obra de teatre seva no van voler representar-la perquè només hi sortien homes. Hem arribat a un moment que el políticament correcte es menja la llibertat d'expressió. No entenc ni m'agrada que canviïn part dels contes infantils perquè poden "fer mal" als infants i després se'ls deixa veure pel·lícules i sèries d'una violència extrema. No estic d'acord en retirar o qüestionar llibres de Jules Verne perquè hi surten negres en diferent posició que els blancs. Ni cançons, ni llegendes... Tot això és fruit d'una època i el que s'hauria de fer, segons el meu parer, és explicar que va haver-hi una època que les coses eren així, que hi havia esclaus -i ara no n'hi ha?- que les dones es dedicaven a aguantar el marit i a cosir o tocar el piano... o a treballar a les fàbriques des dels 13 anys... I ara no hi ha encara mines on només hi treballen nens perquè poden passar per forats més estrets? No siguem falsos. No ens tapem els ulls i les orelles i ens dediquem a malparlar i a voler canviar el curs d'una història passada. Trista, dolenta molts cops, molts, però que va ser així. Millor intentar que no es repeteixi tot sota uns altres patrons i que, el dia de demà, els nostres néts o besnéts es trobin amb el mateix dilema que tenen ara tanta gent. 

És curiós adonar-te'n que la crema de libres, la negació a la llibertat i a la diversitat, ve de molt antic. Ja es van cremar rotlles de la Bíblia hebrea al segle VII aC, Després del concili de Nicea, segle IV aC  l'emperador romà Constantí el Gran va publicar un edicte contra els arrians i els va fer cremar llibres. I no oblidem a la mateixa època  la destrucció de la Biblioteca d'Alexandria... A la Xina cap el 210 aC, es va ordenar la crema de llibres i enterrament d'intel·lectuals i així es van perdre molts tractats filosòfics i només van sobreviure els que defensaven la filosofia oficial del govern. A Bagdad el 1258, còdex mexiques i maies els segles XIV i XV, i a Sri Lanka l'any 1981. A l'Alemanya nazi es va fer una cremada general de llibres i a Berlin en podem veure el monument-record que impressiona molt.   
I no oblidem l'època del càtars al segle XIII, el 1497 a Florència amb Savonarola, i al 1492 el cardenal Cisneros amb la crema de 4000 manuscrits de la Madrassa de Granada. A l'època Tudor, a Anglaterra del segle XV al XVIII es van saquejar Abadies  i Monestirs i es van robar i cremar tots els seus valuosos llibres. Al 1814 les tropes britàniques van cremar 3.000 llibres de la Biblioteca del Congrés dels EEUU. 
I a l'any 1939, a Barcelona, amb l'entrada de les tropes franquistes comandades pel General Yagüe, van espoliar el patrimoni i els arxius juntament amb els llibres que tenien a la biblioteca de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, AEP, i ho van cremar tot a les Rambles, davant l'església de Betlem.
Fins i tot va haver-hi una institució, la Societat de Nova York per a la Supressió, de Vicent Anthony Comstock, fundada al 1983, que va arribar a cremar 15 tones de llibres i gairebé 4.000.000 de quadres, per considerar-los pecaminosos. I d'això fa ben pocs anys... 
I tot el que he deixat pel camí! Quina intolerància i quina falta de respecte per la cultura dels pobles i de les seves variades gents...  


Cap comentari: