dilluns, 11 de juny de 2007

Regals

A part del regal del blog, ha tingut més regals. Per començar li hem regalat un marc de fotos digital. El marc venia precarregat amb unes quantes fotos de la Mari Pepa, algunes d'antigues i d'altres de més antigues, de quan no hi havia càmeres digitals, vaja... Si, néts, va haver un temps en que les fotos es feien exposant una pel·licula a la llum d'una escena i posteriorment es revelava el rodet de pel·licula mitjançant un procediment químic.

Mari Pepa de nena
Les fotos les podeu veure aquí.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

M'agrada tenir l'oportunitat de fer el primer comentari.
Sé que a la Maripepa li farà molta il·lusió i el farà servir des del primr moment. I espero que acabi escribint un o més llibres, donant sortida a la seva perenne creativitat.

Endevant!

Jaume

Lluïsa ha dit...

M’agrada el títol d’aquest bloc!
Tenies neguit de pantorrilles de petita i també de més grandeta… Bon senyal! Que per molts anys puguis curar-te aquest neguit amb passejades, viatges…i cuidant d’aquests nets vostres que tan estimeu i us omplen de satisfacció.
Segur que no t’esperaves aquest regal, ara Mari Pepa, ens tindràs ben ocupats mirant cada dia el que hi escrius, estarem pendents de les teves notícies, relats, pensaments…
A la mamà li varem regalar un llibre buit perquè l’omplís...tu segur que ompliràs aquest bloc.
Una abraçada i fins aviat!

Ma. Lluïsa i Josep Lluís.

Anònim ha dit...

Maripepa, tienes alma de madre, humanidad de madre y la capacidad de comprender y amar de una madre. Y eres mi amiga.
Una mimosa tuvo la culpa de que celebráramos con retraso tus 50, esa edad tan redonda, que parecía tan grande, tan importante...
Y ahora que cumples los 60 la culpa de no estar contigo es sólo mía y lo siento especialmente porque sé que será un día esplendoroso. Ha habido mucha vida en esta década pasada como un vuelo. Multiplicada la familia, ha vuelto a ti la infancia, la risa, el juego, los Reyes Magos. Y año tras año yo he ido viéndolo y alegrándome contigo.
Sé que eres feliz y esa es una actitud que transmites, que compartes y que nos alcanza a todos.
Gracias por la parte que me toca.
Con todo mi cariño. Lola

Anònim ha dit...

Quina sorpresa eh? (o no) Els teus fills no et podíen regalar cap altre cosa (o sí) En tot cas segur que et fa molta il.lusió. Nosaltres estem encantats, així podrem estar al corrent dels teus pensaments. Els massa íntims potser no (o sí, qui sap...)I també de les teves idées i il.lusions. Com díu la MªLluïsa, ens tindràs molt enfeinats llegin-te. Per molts anys, amb tota la felicitat possible, envoltada dels teus. I per si no fossin pocs, ens agradaría que seguissis contant amb nosaltres.
Quico i Maiaia

Xavi ha dit...

Heus aquí un sonet imperfecte pels teus 60 anys que no he sabut transcriure aquí a la manera tradicional. Així a part de les barres, trobareu 4 versos trencats.

Espero que s'entengui.

FELICITAAATS!!!


Disset de juny, dos mil set, "cordillera" andina./ Molt estimada padrina,
t'escric amic/
del teu llegat de sembrat que ara
dic bonic/ -és un propòsit!- i en pauta
alexandrina:/

m'has dat, de blat, condició de llabor interina,/ de sembrador, de farina
i el ric aplic;/
però, a part d'estandart de moral l'abric/ angelical i mamífer,
fada madrina.

És pel sentit d'aquesta estrofa vertadera/ que em cal brindar, aquí o allà, a la primera.

De sol a sol, en família, sol sense dol/diré el teu nom com un gol al camp de futbol:

"La Mari Pepa ja té una altra primavera!"/ Una abraçada sincera del teu fiol.

Joaquim i M. Antònia ha dit...

Ja fa trenta sis anys que som amics. Em compartit moments durs i de molt bons. Em estat lluny i després a prop i em seguit conservant aquesta amistat que, em els anys fa que cada vegada ens coneixem més. La fita de complir 60 no és més que un pas més dins d’aquet camí. Et desitgem que no sols avui, sinó els anys que venen siguin per nosaltres simplement una continuïtat. I esperem que en siguin molts. Joaquim i M. Antònia.

Mari Pepa, tu i jo em estat, a més, 6 anys en que ens em aguantat mútuament tan per els bones estones a la botiga, com per el moments més avorrits. El nostre paper d’Elena Francis ens ha sortit bastant bé. Ens em fet famoses i, qui sap, igual em resolt algun que altre problema d’aquells que no resolen els metges. Fins i tot em venut bufandes i mocadors “com a xurros”. Així, aquesta etapa de la nostra vida no la podrem oblidar mai. “Te lo puedo decir más alto, pero no más claro”. Moltes felicitats en els teus primers 60!!! . M. Antònia.

Oriol, Mireia i Mariona ha dit...

Felicitats Maripepa!!!!
Per cert, no esparàvem menys de l'àvia Paulita: "neguit de pantorrilla"... exigim saber com "adjectivava" l'àvia la resta de fills!!! T'invitem a que, ja que disposem d'aquesta magnífica eina de debat familiar, obris un canal d'"adjectivamenta" familiar.
Després d'aquest incís només desitjar-te el millor en aquesta nova etapa del 6. I per cert, ja ens anireu explicant els vostres viatges que nosatres, ara per ara, el més lluny que anem és al pediatre!!!

FELICITATS!!!!!!!

Mayte i Josep ha dit...

Pepa,
Ja són molts anys compartint vivències plegats. Un bon dia vam decidir entrar en aquesta comunitat sense saber ben bé què hi trobariem. I amb el temps, va resultar un lloc de trobada entre amics del qual estem ben orgullosos de pertànyer. Així és com et vam conèixer i vam descobrir la teva simpatia i "neguit", del que esperem seguir gaudint. Sabem que t'omple molt la teva faceta d'àvia; i desitgem que en aquests 60 la disfrutis més que mai. FELICITATS DE TOT COR I... VISCA LA PEPA!

MAYTE & JOSEP

Tots els convidats ha dit...

Moltes felicitats !!!

Genís ha dit...

Mari Pepa, zum Geburtstag viel Glück!!!

T'escric aquest email primer per felicitar-te i segon per excusar-me
perquè no podré venir demà diumenge al dinar a casa teva.

La raó és que estic a Alemanya, a Berlin, on ahir mateix em va arribar
el contracte de feina amb una empresa d'automoció BERTRANDT. Després
de milers d'entrevistes i molt insistir he trobat feina i començo el
15 de juliol a un poble al sud d'alemanya INGOLSTADT.

Aquesta empresa té també seu a Esparraguera i la idea és que en un any
i mig em facin el trasllat.

I el millor de tot és que, la Laia, la meva xicota, hi treballa des de
fa un mes.

O sigui, molt content.

Ara, amb un regust de deixar una part de mi en aquesta ciutat
d'artistes Berlin, començo una nova vida, al sud d'alemanya, a prop de
München, mooolt diferent que berlin. Hi vaig però amb moltes ganes,
il-lusió i sobretot curiositat.

Una forta abraçada,

Genís

Roberto i Rosa ha dit...

A la meua amiga Maripepa, en el seu aniversari.

Havíem d’escriure algo al “blog”, axis de prompte ¿Que?.
Aquesta nit encara es mes difícil. Però que ta de dir, t’hem felicitat, hem estat en tu, en el Jaume, en els teus fills i nets, entre els teus, tots els que mes vols... Jo crec que esta tot dit.
Gràcies per haver comptat amb nosaltres, Rosa y Roberto.

Maria Rosa Ventosa ha dit...

Et desitjo moltes felicitats en aquesta nova etapa de la teva vida.

"Podries tanmateix descansar aquesta nit amb mi, aquí, sobe un jaç de fulles verdes. Tenim fruita madura, castanyes saboroses i formatge fresc en abundància. I ja, al lluny, fumegen les teulades dels masos i de dalt de les muntanyes van caient, allargades, les ombres".
P. Virgili Maró