dilluns, 16 de maig de 2011

L'hivern rus



L'hivern rus
de Daphne Kalotay

Traducció de Xavier Pàmies

La Campana

Maig de 2011



Mot bo! És un llibre de més de 500 pàgines i se't fa curt, et sap greu que s'acabi.
És una història d'amor, traïció i perdó. Som a Boston i una antiga primera ballarina del Bolxoi, Nina Revskaia, posa les seves joies a subhasta. Asseguda en una cadira de rodes i amb un dolor intens que no la deixa bellugar-se, tots els records de la seva vida se li atansen i li fan mal, molt mal.
De petita, a Moscou, de la mà de la seva mare i amb la seva amiga Vera fa unes proves per entrar al Bolxoi, somni de totes les nenes que feien ballet. Les admeten però Vera no hi podrà entrar perquè ha de marxar de Moscou. Més tard es retrobaran i ballaran juntes.
La Nina viu dedicada al ball, però s'enamora i es casa. No vol tenir fills perquè sempre la seva carrera és més important que res, és la seva passió. Amb un amic del marit, en Gershtein, poeta, aprèn que a Rússia no hi ha llibertat, que no et pots fiar de ningú; en Gersh va a la presó i no el tornen a veure més. La descripció de la casa on viu la Nina de casada, les reunions a casa d'en Gersh, reflecteixen com vivia la gent a Rússia, i com moria.
Després de la primera etapa d'amor i felicitat comencen els malentesos i les enveges; com no es pot parlar massa, sempre hi ha algú que et pot delatar, les coses no queden clares i la Nina fuig de Rússia.
A Boston i amb motiu de la subhasta apareix un home, en Grigori Solodin, que vol parlar, sense aconseguir-ho, amb la Nina. Ell te un collaret d'àmbar que fa joc amb un braçalet i unes arracades que la Nina treu a subhasta.
Penso que sovint el dolor físic pot ser reflex del dolor moral, del record del mal que has fet, volent-ho o sense voler, dels records de les persones estimades i del mal que els has pogut fer. Hi he pensat arrel de la cadira de rodes i el dolor de la Nina.
Tota la novel•la et manté amb incògnites; busques i imagines com acabarà, quina relació tenen entre ells els personatges, l'enigma de les joies... I tot això amb una descripció que jo considero molt bona de la manera de viure a Moscou en l'època de Stalin, amb els costums, les detencions, la gent que no entenia però vivia el dia a dia; i per altra banda el món de la subhasta a Boston, la rapidesa per trobar el que busques per Internet, per relacions, la facilitat d'anar amunt i avall... Coses que es fan paleses sobretot perquè el llibre està escrit barrejant la vida de la nena-noia a Moscou amb la de la velleta en cadira de rodes, la Drew Brooks, la noia de la sala de subhastes, i el personatge Gregori.
M'ho he passat molt bé llegint aquesta novel•la. Us la recomano.

1 comentari:

Matty ha dit...

Estic en plena lectura i m'encanta! i això que feia un temps que cap obra "m'enganxava".
gràcies pel teu post.
Matty