dimecres, 11 de maig de 2011

Emilia Romagna



Emilia Romagna
amb el Pere, la Montse i el Xavier
5, 6, 7 i 8 de maig de 2011




En Jaume i jo amb uns amics hem fet una escapada a l'Emilia Romagna, part de Itàlia que no coneixíem. Com sempre Itàlia no decep; cada racó és únic, ric en art i bell en paisatge.

Bolonya, ciutat roja -per les cases d'aquest color- o ciutat dels estudiants -per la Universitat- té la particularitat d’estar proveïda de 40 Km. de pòrtics per estalviar-te el fred i la pluja. La fontana del Nettuno, amb unes sirenes amb pits carregats d'aigua que brollen espectaculars, la catedral, palaus... no pares de contemplar art! L'església de sant Petroni, amb la línia meridiana de Giandomenico Cassini construïda el 1655, amb 66,8 m de llargada i que és la més llarga del món. Les torres de la Garisenda i dels Asinelli són el símbol de la ciutat de Bolonya. La segona medeix 98 metres i té 498 graons. El més bonic per a mi ha estat l’Abadia de San Estefano, conjunt monumental de les set esglésies (actualment quatre) dit "Santa Jerusalem". Entre elles la Chiesa della Trinità o del Martyrium amb "Il Presepio più antico", grup de fusta de l'Adorazione dei Magi, amb estàtues de mida natural. I en època de tisorades aquí en teniu una en el claustre d'aquesta última església! També coneixien el tema...
Pocs turistes ho saben però per sota de Bolonya hi ha una densa ret de canals que en el passat proporcionaven l'energia necessària per a la fabricació de seda i per moldre el gra. La majoria d'aquests canals van ser coberts en el S XX. Es poden veure des de la Via Piella 18. Una finestra situada sota el pòrtic ens ofereix un escenari sorprenent.

Ravenna. Aquí sí que t'hi pots passar el temps que vulguis. Quina meravella de mosaics bizantins! Tan antics, segle V, i tan ben conservats. Semblen que siguin del nostre temps! San Vitale, amb Teodora i Justinià amb el seu seguici i en l'àbsis Jesús amb dos àngels.

El Mausoleu de Gala Placídia, tot i que no hi és enterrada, és com una gruta en blau... que enamora!

Sant Apollinare Novo, on podem contemplar l'adoració dels Mags, que arriben en barca des del port de Classis, prop de Ravenna, i passen a través d'una llarga fila de dones amb ofrenes. Enfront, la fila és d'homes màrtirs que es dirigeixen cap a Crist. Aquests Mags els veureu en la meva propera felicitació de Nadal... Per cert que porten uns barrets que semblen barretines -bravo!- però crec que deuen ser barrets frigis...
I el Baptisteri, edifici circular amb més mosaics... No saps què triar! Vaig quedar saturada de bellesa i no em faria res tornar-hi.

Rímini, desert i tot tancat, ens hi vam aturar per dinar i vam seguir cap a la Sereníssima República de San Marino, segona república més antiga d'Europa després de la República Romana. Té tres torres, la Guaita, la Cesta i la Montale, comunicades amb un camí de pedra des d'on es pot gaudir d'una vista excepcional. Està situada en el mont Titano. Panoràmiques esplèndides. I com feia un bon sol vam poder passejar força estona.

Parma, la ciutat del formatge. I com ens va costar trobar una botiga amb cara i ulls! Però finalment ens vam poder firar i portar parmeggiano a fills i néts.
El més bonic per  a mi va ser el Baptisteri, edifici de planta octogonal, amb tres pòrtics i tot ell revestit de marbre rosat, em sembla recordar, de Verona. Per dintre està tot ell recobert de frescos que no et canses de contemplar, tant  a les parets com al sostre. I una fugida a Egipte en relleu encisadora.


I la Catedral, magnífica amb frescos que crec que són de Correggio com els de la cúpula, i sobretot un baix relleu del Descendiment de la Creu en fusta que data de l'any 1178 i és obra de l'escultor Benedetto Antelami. Fixeu-vos en la dolçor i serenor del gest de sant Joan abraçat al cos de Jesús...


Modena, on ens vam dedicar també a buscar bon vinagre, però el que volíem nosaltres, el que es pren amb formatge parmeggiano, era tan car com un perfum, i naturalment no el vam comprar. Ens vam conformar amb un molt més econòmic. I, com a Parma, ens va costar Déu i ajuda trobar una botiga de vinagres!
La Catedral de Sant Geminiano, romànic italià, declarada per la UNESCO Patrimoni  Mundial de la humanitat l'any 1997,  té un púlpit del S. XIV molt treballat i enfront hi trobem un seient enganxat a la paret per ús del botxí tot esperant fer la feina. També un retaule molt ben conservat crida la nostra atenció.
A Ferrara se'ns va acabar el temps. Només en un matí no es pot veure res. Vam veure per fora el castell, il Duomo, dedicat a Sant Jordi, tot ell revestit de mabre, el Palau Schifanoia on volíem contemplar la sala dita dels mesos; aquest nom deriva de la personificació dels mesos de l'any cada un dels quals es correspon a un símbol del zodíac i les al·legories relacionades amb la feina. però no vam poder... També vam visitar el Palau dels diamants on el tercer trimestre d'aquest any es podrà veure l'exposició Gli anni folli, el París de Modigliani, Picasso i Dalí. Intentarem fer una escapadeta amb aquesta motiu! La veritat és que és una ciutat encantadora i ens agradaria tornar a passejar per aquells carrers.




I si viatgeu per aquesta zona no us oblideu de demanar un dia, en un bon restaurant, per postres la zuppa anglesa. És boníssima!
Aquesta zona d'Itàlia és massa rica i bella per fer-la en quatre dies. Crec que es mereix com a mínim una setmana i nosaltres intentarem tornar-hi. Ha estat un viatge molt bonic i interessant! I tot va venir d'una conferència de José Enrique Ruíz Doménech, a les Aules d'Enginyers, que ens va parlar de Gala Placídia i dels seu mausoleo.