dilluns, 30 de maig de 2011

Una casa a Florència



Una casa a Florència

de W. Somerset Maugham

Traducció: Julià de Jòdar

El Cercle de Viena

Maig 2011



"A vegades, els excessos són estimulants. Eviten que la moderació arribi a tenir aquell efecte mortal que adquireixen els hàbits" diu Somerset Maugham.

M'ha fet il•lusió tornar a llegir a Somerset Maugham. Fa molts anys, molts, havia llegit algun cosa d'ell agafat de la llibreria de la meva mare. I aquest no el coneixia.
Mary Panton, una jove i bella anglesa, vídua de poc després d'un infeliç matrimoni, s'instal•la en una casa de Florència, dalt d'un turó amb magnífiques vistes; casa que li deixen uns amics. Ella està acostumada a la vida d'alta societat, la seva educació i la seves referències són aquestes. I ara, en la seva solitud buscada i estimada, pensa en un nou matrimoni, amb l'Edgard Swift, destinat a un alt càrrec a l'Índia i amb perspectives molt bones d'acabar de virrei. És molt més gran que ella, era amic del seu pare, però ella sap que l'estima de fa molts anys; ella està bé en la seva companyia però no se l'estima tot i que valora els avantatges d'una vida plena a l'Índia amb comoditats i seguretat.
Queda sola uns dies i un petit incident degut a la seva falta de comprensió de com és la gent fora del seu cercle, de la seva dignitat i del seu orgull, fa que el que ella entén com compassió li porti greus problemes. I demana ajuda a Rowley Flint, un jove faldiller amb una fama més que dubtosa.
La trama és senzilla; t'has de fixar en la psicologia dels personatges, en com responen en cada moment i per què ho fan així.
És un llibre agradable de llegir però el veig com d'una altra època, cosa que no em passa amb altres autors dels mateixos anys o anteriors.