divendres, 17 de juny de 2011

Aniversari

Avui és el meu aniversari. 64 anys! No m'ho acabo de creure. Em sento jove i amb forces tot i que reconec que de mica en mica em vaig "jubilant" d'algunes coses, com deia l'Espinàs en un dels seus llibres. Però miro enrere i veig la meva mare a la meva edat i jo la veia molt gran!
Tinc la immensa sort de complir-los voltada de la gent que estimo i m'estimen: marit, fills i joves, néts, germans, nebots, amics...
Una amiga m'ha enviat aquest text i m'ha agradat. De tant en tant t'han de recordar coses com aquestes, tan simples i tan arraconades que les tenim tot sovint.
Que puguem seguir tots celebrant aniversaris i que el mal més gran que tinguem sigui la costella trencada que fa quinze dies em té a casa asseguda en una butaca!


El millor dia... avui!

No existeix un millor dia que el d’avui. La suma de molts ahirs formen el meu passat. El meu passat és ple de records alegres.. tristos...

Alguns els tinc fotografiats i ara els tinc en cartolines on em veig petita, on els meus pares em miren somrients casats de nou, on la meva ciutat sembla una altra.

Potser ahir va ser un dia feliç... però no puc avançar mirant constantment enrere, tinc el perill de no veure les cares dels qui caminen al meu costat.

Pot ser que demà sigui un dia encara més bonic... però no puc avançar mirant només l’horitzó, tinc el perill de no veure el paisatge que se m’ofereix al meu voltant.

Per tot això jo prefereixo el dia d’avui. M’agrada trepitjar-lo amb força, gaudir del seu sol o tremolar amb el seu fred, sentir com cada instant em diu: ara!

Sé que és molt breu, que aviat passarà, que no el podré modificar més tard, ni passar-lo en net. Com tampoc no puc planificar massa el dia de demà: és un lloc que encara no existeix.

Ahir vaig ser. Demà seré. Avui sóc:

Per això:
Avui et dic que t’estimo.
Avui t’escolto.
Avui et demano disculpes pels meus errors.
Avui t’ajudo.
Avui comparteixo el que tinc.
Avui em separo de tu sense guardar-me cap paraula per demà.

Perquè avui respiro, veig, penso, escolto, pateixo, oloro, treballo, toco, ric, estimo...
Avui...
Avui sóc viu!
Com tu.

                                           Elsa Bornemann, de “El niño envuelto”

1 comentari:

G. ha dit...

Felicitats, i gràcies per la part que ens toca! :-)
Per cert, has pensat que ja fa 4 anys que tens quest blog?