dimecres, 13 de març de 2013

Habemus Papam!



Habemus Papam!

Papa Francesc

13 de març de 2013



Després de la fumata blanca tots esperàvem conèixer el nom del nou Papa, del nou bisbe de Roma. I quan l'hem conegut no sabíem qui era. Jorge Mario Bergoglio, arquebisbe de Buenos Aires, de pares italians emigrats ha estat la gran sorpresa. I ho continuarà essent fins que es vegi com comença en el seu dur treball de posar ordre i fer dissabte a la cúria romana, a la ciutat del Vaticà i quines normes seran les que tindran més importància en aquest pontificat.
 
El fet de ser jesuïta ajuda a pensar que pot ser una mica trencador, que pot portar saba nova a aquesta vella església que molts voldríem estimar i ens costa, ens costa...
 
Hi ha un parell de fets que han agradat i han donat esperança d’entrada: l'un el fet de triar el nom de Francesc com a nom pel seu pontificat. Francesc té moltes connotacions i totes bones dins el món cristià i a Itàlia . Francesc era l'últim de tots, era humil, espiritual i no volia riqueses ni vanitats. L'altre fet ha estat el veure que començava la seva elocució fent broma, "els meus germans cardenals han anat fins a la fi del món a buscar el Papa; però som aquí". Ve de lluny però sap que el seu lloc ara és el centre de la vida cristiana. I quan abans de beneir a la munió de gent que s'esperava sota la pluja ha demanat que preguessin per ell i demanessin la benedicció de Déu per ell; i ha abaixat el cap pe rebre-la. És un signe, però els signes valen. I ha demostrat estar prop de la gent. I ha dit que demà anirà a presentar-se a la Madonna, la patrona de Roma, com a nou bisbe de Roma. No ha parlat de Papa ni ha estat carregós ni magnificent. Ha estat senzill i sabem que a Buenos Aires estava al costat dels pobres.


També hem sentit que estava en contra de l'avortament i del casament d’homosexuals. Però com molt bé ha dit un tertulià d'en Cuní no podem esperar que s'elegeixi un Papa, dins l'església catòlica, que defensi d'entrada l'avortament i l’homosexualitat quan el que defensen és la vida des del seu inici. Ara falta veure com tractarà aquest tema.
 
A mi m'ha deixat esperançada, cosa necessària avui en dia tal com està l'església. Jesuïta, argentí amb arrels italianes, senzill, sens parafernàlies, posant als feligresos en primer lloc... Són molts signes, molts. Potser sí que aquesta vegada l'Esperit planava sobre el Vaticà com la gavina que s'ha posat damunt la xemeneia del conclave.

 
 Que no trobi massa entrebancs, que els trobarà i que el deixin fer la feina. Sort i ànims, Papa Francesc!

I que Déu t'acompanyi a tu i als qui tindràs al costat!

1 comentari:

Dolors ha dit...

M'ha agradat molt el teu comentari. Crec que és el que tots nosaltres pensem. Jo estic molt esperançada, de totes maneres els temes importants com són el celibat dels capellans i la participació activa de les dones a l'Església són encara molt lluny....