dilluns, 21 d’octubre de 2013

Coral Glynn


Coral Glynn
de Peter cameron

Libros del Asteroide

Octubre de 2013


Un llibre especial. Quan comences a llegir-lo penses que serà una Jane Eyre moderna. Després veus que no; que no té res a veure. 
La Coral és òrfena i treballa cuidant malalts a domicili, interna. No té ni casa ni família. Arriba a una mansió als afores d'un poble anglès per cuidar una senyora gran malalta de càncer molt avançat. Amb ella viu el seu fill Clement, recuperant-se de les greus ferides de guerra, de la segona guerra mundial. Dos éssers, la Coral i el Clement, solitaris i necessitats de companyia. La senyora mor i el fill demana a la Coral que es casi amb ell. Es faran companyia i solucionaran la seva vida. I ell se l'estima, li agrada aquella noia. Un seguit  de circumstàncies fan que la Coral se'n vagi a Londres i no es pugui retrobar amb en Clement per culpa d'unes cartes, diguem-ne, extraviades... 
Sorprèn sovint les reaccions d'aquests dos personatges. Penso que el fet d'estar sols, no tenir família, no poder comunicar-te amb ningú, demanar el parer, parlar en veu alta, que t'escoltin... tot això fa que es tanquin en ells mateixos i sense relació no existeix la vida completa... I es tanquen en els mateixos i costa prendre decisions encertades. 
El final del llibre és sorprenent però indica clarament l'evolució dels personatges, inclosos els secundaris. La Coral ha de trobar la seva vida, s'ha de parar a reflexionar i pensar què vol fer del seu futur. I en les circumstàncies que ha viscut sempre és difícil aturar-se i pensar que pots tenir un futur diferent del dia a dia que vius., I en Clement ha d'aprendre a enfrontar-se amb la seva malaltia, a tenir autoestima i a veure als altres amb ulls no de malalt sinó d'ésser humà amb totes les facultats i ganes de viure, i de viure feliç. 
Tot això en l'ambient emboirat i fosc i plujós d'una Anglaterra després de la guerra. 
A la primera pàgina podem llegir:
Había resuelto no conformarse con una vida inerte, como la que claramente esperaban que tuviera aquellos pocos que sabían algo de ella. Saldría al mundo, a ver si encontraba alguno de esos placeres sobre los que había leído en los libros.
Anthony Trollope, Miss Mackenzie
I és així com hem de mirar a la Coral; una noia que sap que hi ha més coses fora però que no creu que li sigui permès accedir-hi.