dimecres, 22 de gener de 2014

Estimada vida


Estimada vida 
de Alice Munro

Premi Nobel 2013

Club dels Novel·listes
Club Editor

Gener de 2014


No coneixia l'autora fins que va rebre el Premi Nobel. Això acostuma a passar...
I em vaig llegir el llibre de nit, al llit, abans de dormir. I quan vaig acabar vaig pensar: està bé però no n'hi ha per tant. Però vaig decidir tornar a llegir-lo de dia. I quin canvi! Com em va agradar! 
Els llibres bons i ben escrits s'han de llegir en plenes facultats, no quan el son comença a aflorar i et fa tancar els ulls enmig d'una frase... 
És un llibre de històries. Històries de vida, de vides, plenes a vessar de la vida dels personatges. Vides corrents, sense res que les marqui especialment però que explicat per Alice Munro prenen un significat diferent, les llegeixes com extraordinàries. Tant per la personalitat de les persones com per les circumstàncies en què succeeixen les coses. Vessen de vida, fan que qualsevol detall el vegis com a únic en una vida única. Les descripcions són senzilles, reals, semblen fotografies sense retocar de la vida de cada dia. 
Les tres últimes històries formen un món apart. Són una mena d'autobiografia, una mena de comiat de la vida, de voler expressar les seves últimes paraules. Com diu l'autora: Em penso que són les primeres i les darreres paraules -i les més íntimes- que he de dir sobre la meva vida.
Voldria explicar una mica alguna de les històries que més m'han agradat però hi ha un blog un ho expliquen molt bé i prefereixo deixar-vos un enllaç. Val la pena llegir-lo!