dissabte, 16 d’agost de 2014

Élisa


Élisa
de Jacques Chauviré


errata naturae

Agost 2014


En Vanvan té 5 anys i el seu pare ha mort a la guerra. La primera guerra mundial. Viu amb la seva mare, traumatitzada per la mort del marit i amb una àvia força rígida. Un dia arriba a la casa la Élisa, una minyona de setze anys de qui en Vanvan s'enamora amb tot el seu cor i anhel. 
L'autor ens explica aquesta història des del dia que arriba l'Élisa fins que es retroben , ja grans, i es reconeixen. 
L'obra és una mica autobiogràfica i crec que l'autor també devia estar una mica traumatitzat i ens ha volgut passar la història d'en Vanvan, o la seva, però amb la mirada i el vocabulari d'una persona ja adulta. 
No sé si m'explico bé. Que un nen de cinc anys s'enamori de la minyona que el cuida pot ser normal, però el que fa i diu i pensa només pot sortir de la ment d'una persona que ho ha viscut o imaginat i que ho explica des de la seva perspectiva i amb el seu vocabulari d'adult. 
La veritat és que no m'ha agradat, no he pogut destriar el que va viure el nen del que explica i li fa viure l'autor.