dilluns, 6 d’octubre de 2014

115 Dies a l'Ebre


115 Dies a l'Ebre
El sacrifici de la lleva del biberó
de Assumpta Montellà

ara llibres

Octubre de 2014


El meu pare no explicava gairebé res de la guerra. Ara li faria moltes preguntes però quan el teníem amb nosaltres no vam fer-ho mai. Respectàvem el seu silenci i poques coses vam saber tret d'anècdotes. 
De la batalla de l'Ebre i de la lleva del biberó alguna cosa en sabia però aquest llibre, amb els testimonis d'uns quants que ho van viure a primera fila, és impressionant. Ara em miraré amb uns altres ulls els pobles a tocar de l'Ebre, les muntanyes, la serra de Pàndols, el cim del Cucut... 
L'Assumpta Montellà ha fet una gran feina de recopilació i indagació. I recordaré els noms de Lister, Tagüeña, Rojo, Negrin... aquest últim és l'únic que coneixia... Reconec la meva ignorància sobre la guerra, i és una vergonya i una pena! 
Va ser una guerra entre germans, entre amics. Dels dos bàndols hi va haver violència i massacre. Perquè el fet de ser nacional o "rojo" molt sovint venia determinat pel lloc on et trobaves. 
La lleva del biberó eren nanos molt joves, fins i tot hi va anar i parla en el llibre un pontoner de 15 anys! Tenien por i quan queien ferits cridaven a la seva mare. Segons qui els tocava de superior era més o menys difícil sobreviure. Perquè a molts els van afusellar per deixar l'arma un moment o per intentar fugir del campament. Sembla que en Tagüeña era un dels superiors més respectats i menys durs. Però tots els soldat es queixaven del mateix: en Negrin i companyia, asseguts i ben alimentats, protegits en un despatx, només cridaven "Resistir y vencer!" tot i veure que no hi havia res a fer. Esperaven que comencés la Segona Guerra Mundial i així aconseguir l'ajuda d'Anglaterra i França, però amb el tractat de Munich es van esfondrar les seves esperances. I va ser el campi qui pugui! 
Fa mal al cor quan et parlen de la batalla que van tenir els republicans amb el Terç de la Marededéu de Montserrat, els requetès. Aquests eren els que s'havien passat als nacionals, molts d'ells perquè eren de missa, o burgesos, i els rojos els havien matat familiars. Franco va fer enfrontar la lleva del biberò amb els del terç, tots ells catalans i veïns, i tot i haver dit que dues companyies ajudarien al terç, a l'hora de la veritat els van deixar sols. ¡Que se maten entre ellos! I abans de la batalla es preguntaven a crits els uns als altres si hi havia algú del seu poble al bàndol contrari, o algun familiar... 
L'autora explica la història però contínuament hi posa els comentaris que uns quants supervivents de la lleva del biberó es van prestar a explicar i així poder donar veu a tota aquella colla de nens que van haver d'anar a la guerra... 
M'ha agradat llegir-lo; he patit per tots aquests soldats i m'he refermat una vegada més que hi ha persones que fan mal a consciència, sabent-ho, i que a sobre tenen la complicitat i l'ajuda de grans potències. Franco va tenir alemanys i italians amb els seus avions i les seves armes, als moros a primera fila perquè rebessin els primers trets; i malgrat això, un grup de nois joves, quasi nens, amb espardenyes i poques armes, amb una aviació que els havia de protegir i que no es presentava mai, el van tenir 115 dies lluitant, resistint ells en pobríssimes condicions però sense aconseguir que perdessin la dignitat ni l'escalfor d'anar junts i ajudar-se.

Aviat anirem a l'Ebre amb l'Assumpta Montellà i explicaré una mica tot el que ella ens digui durant tot el dia.