El rei Lear

El Rei Lear
de William Shakespeare

Teatre Lliure de Montjuïc

20 de febrer de 2015


Direcció: Lluís Pasqual
Actors: Aleix Albareda, Marcel Borràs, Jordi Bosch, Jordi Collet, Laura Conejero, Núria Espert, Míriam Iscla, Jordi Llovet, Teresa lozano, Ramon Madaula, Julio Manrique, Òscar Rabadan, Andrea Ros, David Selvas

He tornat a veure el rei Lear. I ho he fet per la Núria Espert. Vaig veure l'obra l'any 2004 en la versió de Calixto Bieito , amb un excel·lent Josep Maria Pou, difícilment superable, i l'any 2008 amb el Centro Dramático Nacional  al TNC, que també em va agradar molt. Per mi ja en tenia prou. Però no m'he pogut resistir a veure la Núria Espert, amb 80 anys, representant al Rei Lear. I no me'n penedeixo.

La història és prou coneguda. El rei Lear, vell i amb tres filles, vol abdicar. I pregunta quina filla l'estima més. Les dues grans fan la gran comèdia; la petita és més realista i, tot i que és la que més s'estima, la deshereta i la treu de casa.

 Ella se'n va i es casa amb el rei de França. Les dues filles grans demostren a partir d'aquell moment la grandesa i la misèria de l'ésser humà. Van treien prerrogatives al pare, el tracten malament i ell finalment s'endinsa, amb el seu bufó, en la nit tenebrosa i tempestuosa. També el comte de Gloucester té problemes amb els seus fills i un personatge, el duc de Kent, és la imatge de la grandesa humana, tant com les dues filles grans ho són de la misèria. 

Malgrat tota la història el més important no és la història en ella mateixa sinó els sentiments i les accions que es deriven d'aquests. Veus fins on pot arribar l'ambició i l'enveja quan sents el crit de Regan, Laura Conejero, quan estan ferint mortalment al comte de Gloucester. Sembla que aquell esgarip, aquell anhel de fer mal, no pugui sortir de la gola d'una noia tan pulcre i bonica. També la Goneril, la Míriam Iscla, broda el seu paper amb el seu posat prepotent i, a la vegada, implorant amor... La filla petita, la Cordèlia,  que ajuda al pare quan es queda sol, té poc paper en aquesta versió i jo, personalment, no la recordo en altres obres. S'haurà de veure.

Qui fa un magnífic paper és Julio Manrique, l'Edgard, simulant un estat de bogeria per no ser reconegut.

 I la Teresa Lozano, que amb 70 anys és un bufó bellugadís amb una agilitat que ja voldrien molts joves. 

I deixo pel final a l'estrella, la Núria Espert. Aquí he hagut de centrar-me, pensar i llegir abans d'escriure res. Estem acostumats a que un paper d'una persona de 80 anys la faci un actor de 65, amb una potència de veu i de força que no és normal als 80. I aquí veiem un rei Lear, vell, amb menys forces que en altres obres, però potser més real. Està magnífica, amb un paper llarg, difícil, tirant-se a terra, agenollant-se i aixecant-se... Geni i figura! M'ha agradat molt i penso que poques vegades tindrem ocasió de veure una interpretació com aquesta. Només una cosa em feia veure el rei Lear diferent: quan li toca ser carinyós amb Cordèlia, amb Edgard, quan toca els sentiments bons que surten del cor, per a mi, deixa de ser el rei Lear i es converteix en reina. Un home no expressa l'amor cap a ningú amb la dolçor que ho fa ella, la delata el fet de ser dona.Però no hi fa res. Rei o reina, home o dona, la Núria Espert domina la situació, domina l'espectacle, és la reina de l'escenari. Per molts anys, gran actriu!!!

I us deixo un comentari d'un blog que he trobat molt encertat. llegiu-lo aquí.