dissabte, 18 d’abril de 2015

L'última trobada


L'última trobada
de Christopher Hampton
basat en la novel·la de Sándor Márai


Teatre Villarroel

17 d'abril de 2015

Direcció: Abel Folk
Actors: Abel Folk, Jordi Brau, i la col·laboració d'Anna Barrachina.
Va començar l'obra Rosa Novell fins que va morir.


Molt bona!!!
Un escenari a tocar de las butaques, uns actors que et reben tot maquillant-se, que parlen amb tu, que a mitja obra improvisen i et pregunten si se't fa llarg, si estàs d'acord amb ell... Tot això fa que vegis l'obra una mica com si fos al menjador de casa, amb actors amics i improvisats. I d'això res! S'ho han ben treballat! 
Dos homes, ja grans, amics que fa molts anys que no es veuen, quaranta-un anys, no volen acabar la seva vida sense conèixer la veritat del que va passar  fa ja molts anys, quan eren joves i van deixar de veure's. El diàleg, o monòleg perquè quasi només parla l'Abel Folk, és sobre l'amistat, la fidelitat, la lleialtat, la venjança i el perdó... El Henrik, l'Abel Folk, viu al seu castell, a Hongria, i un dia es presenta en Konrad, que ha estat vivint a l'Extrem Orient, i és l'ocasió que els dos han estat esperant durant anys. Sobta veure que en Konrad només parla amb monosíl·labs, i pocs, però tot se li entén. En el fons en Henrik necessita parlar en veu alta, explicar-se a ell mateix tot el que va passar, sabent que hi ha algú, en Konrad, que l'escolta i que va assumint el seu paper en la història. 
La versió que s'ha fet de l'obra és molt bona i tinc ganes ara de llegir-me el llibre de Sándor Márai que segur que m'agradarà. És un gran escriptor i aquesta obra n'és un bon reflex.