diumenge, 26 d’abril del 2015

Primera Comunió Martina

Primera Comunió Martina

26 d'abril de 2015



La Martina ha fet la Primera Comunió. Té 10 anys i l'ha fet sola ja que cap altra nena o nen de catequesi els anava bé aquest dia. I ha estat molt bonic i participatiu. Ha rebut la Comunió enmig de la missa de diumenge, amb els seus pares, germanes, avis i família i amics i amb al comunitat de fidels que tenen per costum anar a aquesta hora a missa.
Ens va convidar amb aquest collage:


Anava vestida molt maca, amb un vestit gris i un jerseiet blanc. I jo li he posat, com a la Berta, la medalla que va portar la meva àvia en la seva Primera Comunió. I la meva mare, i jo. Penso que són detalls que ens uneixen als avantpassats; mentre pensem en ells no moren del tot... I a la meva àvia me l'estimava molt...


El capellà ha explicat que la Martina rebria la Primera Comunió i l'ha fet participar molt en l'Eucaristia. Només començar el Jordi, la Marta i la Martina han pujat a l'altar. Primer la Marta ha dit unes paraules molt ben dites, després la Martina i finalment el Jordi. Explicant una mica el procés de la nena i de la família i el perquè de fer la comunió.


La Martina s'ha escrit ella mateixa el text i el poso aquí perquè és espontani i molt bonic: 

Fer la comunió és xulo, és com entrar a un món nou i fer coses que no t'esperes. M'agrada pensar que tens a Déu a dins i que et dóna força. Pensar això et fa sentir molt bé, saps que tens algú que t'escolta i li pots explicar les teves coses. Algú que sempre et fa cas, que et perdona i t'anima a seguir endavant.
Gràcies per compartit amb mi la meva primera comunió!
Martina

Aquesta nena és un sol!




Abans de les pregàries


i la pregària del padrí, del Maurici, en nom de la família. Perquè hi ha hagut moltes pregàries, algunes d'elles d'amigues de la Martina.

PRIMERA COMUNIÓ MARTINA
26 d’abril de 2015

Martina,

Cada any et porta noves vivències, nous amics o amigues i, a vegades, algun retrobament. Amb algunes d’aquestes persones viuràs experiències intenses, amb d’altres veuràs que els vostres camins es separen i potser no els tornaràs a veure i, amb alguns pocs, tindràs la sort de compartir molts i molts moments més en el futur. Si, alguns et faran riure però d’altres potser plorar, n’hi haurà que faran molt soroll i dels que passaran desapercebuts. En qualsevol cas, cada un a la seva manera i amb diferent intensitat, deixarà la seva empremta en tu.

El que també vull que sàpigues és que, a més a més, hi ha un grup especial de persones al teu voltant a qui no has escollit, que t’han vingut donats i que també formem part de la teva vida. Som la teva família.
La família podrà estar més a prop o més lluny, però sempre estarà al teu costat.
La família participarà més o menys del teu dia a dia, però sempre s’emocionarà amb el que tu vius.
La família compartirà o no les teves opinions, però sempre et recolzarà.
La família et farà més o menys petons i abraçades, però sempre t’estimarà.

Recorda que Jesús és també part de la teva família; estigues doncs al seu costat, emociona’t amb el que ell va viure, recolza’l en qualsevol situació i, sobretot, estima’l tant com puguis. Ell, al igual que tots els que som i ens sentim part de la teva família, també ho farà.

Maurici



La Martina ha pujat a l'altar al moment de la consagració i després tots els nens que hi havia a l'església també han voltat l'altar. Feien goig! Tants nens no és corrent avui en dia...



I finalment, després de la Comunió que ha fet ella sola davant l'altar ha estat l'hora de les felicitacions, els petons i les fotos amb família i amigues.




































Ja a casa seva ens vam trobar amb un bufet amb el dinar i després el pastís, que vaig fer jo, igual que a la Berta, amb la seva inicial a sobre.




I amb la bessonada de la Crsitina i el Raúl.



I amb regals...



I això és el record que ens endurem al marxar. És fet a a casa i és molt bo!


I la sorpresa és que es va presentar una noia que feia bombolles enormes de sabó. Era pels nens però els grans ens hi vam afegir i va ser molt divertit!



















I així vam acabar el dia. Una mica ensabonats però amb el bon record de la Martina, conscient de la importància del dia i contenta d'haver fet un pas més en la seva vida, ja de nena gran, i acompanyada de tanta família i amics, de tan amor!