Demà, i demà, i demà

 

Demà, i demà, i demà
de Gabrielle Zevin

Edicions del Periscopi

Agost 2023

Vaig començar el llibre amb expectatives justetes. Que el tema fos sobre videojocs no em cridava gens l'atenció. Però venia ben recomanat i m'hi vaig posar. i de mica en mica anava agafant interès per a mi, i al final no podia deixar-lo. 

Sí que va de videojocs però no només d'axó. És de la vida dels que els pensen i realitzen, és veure'ls créixer a ells i al seu entorn. Com es gesta un videojoc i com, jo crec, que han d'estar una mica en una altra ona... 

Jo pensava que la gent s'asseia al voltant d'una taula i decidia quin tipus de videojoc volien fer. I no és així. Cada videojoc que munten la Sadie i en Sam ve d'una inspiració en la vida real, d'un moment que han viscut de manera especial i que fins i tot obliga a la Sadie a seure per refer-se en el moment en què veu, s'adona, que ja té el tema del proper joc. I és llavors quan truca al Sam i parlen dels punts importants, dels moments màgics, i  passen mesos treballant-hi nit i dia fins que poden presentar-lo al públic. 

El Sam i la Sadie es coneixen de petits i comparteixen l'afició als videojocs, potser perquè allà experimenten la llibertat i l'alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d'encaixar.  Després d'un malentès passen anys sense veure's. Quan es retroben s'adonen que no poden treballar separats. Que l'un inspira l'altre, que saben el que pensa l'altre i que junts formen un gran equip.  I després  del primer joc, Ichigo, no paren de fer-ne més, sempre inspirats en alguna experiència viscuda o somiada... 

És la història dels mons que construeixen els dos amics, perfectes però irreals, i també sobre la nostra necessitat de connectar, d'estimar i de ser estimats. Una obra que ens ensenya els límits de l'amistat i l'amor, i una oda al refugi que ens ofereix la imaginació. Tot i els perills que hi veig... 

Però la vida no és fàcil ni per aquells que sembla que visquin en un altre món.  Que en el fons és així... Hi ha moments que no s'adonen si estan vivint una situació en la vida real o dins el joc que estan dissenyant... 

A la Sadie se li va acudir la idea de Both Sides la nit que en Sam va desaparèixer, i hi havia estat donant voltes des de llavors. En aquell moment no era gran cosa. Una guspira d'una noció d'un no-res d'un xiuxiueig d'un rudiment d'una idea. Quan refeia la ruta que havia fet amb ell aquella albada plena de promeses, l'havia colpit el fet que la mateixa ruta pogués semblar i sentir-se de manera diferents. Primer en Sam era allà, havien acabat el joc, i el món era ple de potencial. Dotze hores després, en Sam havia desaparegut, el joc ja no figurava als seus pensaments el món era llòbrec i assassí. "És el mateix món" va pensar, "però jo sóc diferent. O és un món diferent, però jo sóc la mateixa?" Per un moment es va sentir perillosament desconnectada del seu cos i de la realitat, i es va haver d'asseure per notar el terra a sota, abans de poder continuar buscant en Sam. 

L'avi d'en Sam s'està morint i tenen un breu diàleg que fa obrir els ulls al Sam.

T'estimo, Sammy -va dir en Dong Hyun.

Jo també t'estimo, avi.  -Durant bona part de la seva vida, a en Sam li havia costat dir t'estimo. Era molt millor, pensava ell, demostrar amor a qui estimes. Però ara, en canvi, li semblava una de les coses més fàcils del món. Per què no li havies de dir a algú que l'estimaves? Un cop estimes algú, ho repeteixes fins que es cansen de sentir-ho. Ho deies fins que deixava de tenir sentit. Per què no? És clar que s'ha de fer això, coi. 

I cap al final, amb la Sadie...

-Hi deu haver alguna altra versió de nosaltres que no es dedica a fer jocs

-I a què es dediquen?

-Són amics. Tenen una vida! -va dir la Sadie

En Sam va fer que sí. 

-Ah, és clar. N'he sentit a parlar. És aquella cosa que dorms a hores regulars i no et passes cada moment que estàs despert turmentat per un món imaginari. Potser ho hauria de provar -va dir en Sam- Això de tenir una vida.

-Jo tinc una vida, ara -va dir la Sadie- . No és pas gran cosa.

-Et puc preguntar una cosa que m'ha fer ballar el cap moltes vegades?

-Ai, Déu meu, això sembla seriós.

-Per què et sembla que no vam estar mai junts? 

La Sadie es asseure al llit al costat d'en Sam. 

Sammy -va dir-. Vam estar junts. Per força ho has de saber. Si sóc sincera amb mi mateixa, veig que les parts més importants de mi eren teves. 

-Però, tots junts? Com ho vas estar amb en Marx o en Dov.

-Com pots ser que no ho sàpigues? Els amants són... corrents i vulgars. -Es va mirar en Sam als ulls-. Perquè m'agradava més treballar amb tu que la idea de fer l'amor amb tu. Perquè en aquesta vida els col·laboradors de debò són molt escassos. 

M'agrada copiar algun text del llibre que vull recordar perquè amb això recordo ja tot el llibre... 

És molt bo. Llegiu-lo!