África, vivencies en Benin

África, vivencias en Benin

Guía de ayuda para inversores, 

cooperantes y turistas 

de Roberto Llórens Reig

Círculo Rojo

Juliol 2024

M'és molt difícil parlar d'aquest llibre. Podria explicar algunes de les anècdotes que explica l'autor, el Roberto, però no quedaria contenta. Les anècdotes millor que les llegiu. És la seva vida, i de la Rosa, la seva dona, dels 5 anys que van estar vivint i treballant a Benin. 

Millor, crec jo, que us parli del Roberto, de com vèiem nosaltres la seva estada i tot el que d'això ha derivat. 

Érem una colla d'amics, 15 persones, -ara som menys...- quan ens van comentar que marxaven a Benin per la feina. Havia de muntar una línia regular d'autobusos a Benin. 

Els vam fer una festa de comiat, tots disfressats tan semblant a la gent que es trobaria com vam poder, i els vam acomiadar amb alegria, veient-los a ells tan il·lusionats. 

Allà van començar una vida que no s'assemblava gens a la vida de Barcelona. Van deixar els fills a Bcn, ja grandets, i la Rosa anava i venia sempre que podia. 

Els dos es van adaptar de seguida a la vida i costums de la gent del país, i al pocs dies ja vestien, sobretot el Roberto, amb el vestit que porten els homes allà. 

Si aneu llegint el llibre veureu com no va ser fàcil muntar l'empresa. Eren blancs i per tant la gent del país havien de treure'n el màxim profit, enganyant-los i posant dificultats on potser no n'hi havia. Però no comptaven que el Roberto és un "socarrat" amb vista fina, voluntat de ferro i que sempre veu més enllà del que pensen els altres. Se'n va sortir tot i l'oposició ferma dels taxis de la zona que veien perillar la seva feina. Ell, però, sempre els oferia feina i estava per ells, però no tothom ho agraïa ni ho volia. 

De seguida es fan fer amics dels espanyols allà destinats i, sobretot, van fer vida i amistat ferma amb els missioners i monges de la zona. La Rosa col·laborava molt amb les monges, i  el Roberto anava coneixent necessitats vitals d'aquell país i la manera de tractar aquests problemes, no a la seva manera sinó a la manera de la gent del país. 

Uns quants del grup d'amics van tenir ocasió d'anar a veure'ls a Benin i ho recorden com una gran experiència. Nosaltres no vam tenir aquesta sort... 

Amb 5 anys les anècdotes es multipliquen, la vida tan diferent amb bruixots, reis dels pobles, amics i enemics, verins i històries, barreja de cristians i animistes i cristians-animistes... Però ells sempre somrients i al davant de tot van anar passant els anys fins que van haver de tornar a Barcelona. 

Ja a casa li van començar a arribar peticions d'ajuda de part de les monges i els missioners. Que si feia falta un pou per tenir aigua potable, que una escola pels nens que arriben de diferents pobles, que a l'hospital el metge és voluntari però els medicaments i el servei s'ha de pagar... I cada vegada el Roberto ens ho comentava i buscàvem els diners necessaris. A poc a poc vam veure la necessitat de muntar una ONG per poder enviar els diners directament, aconseguir que les demandes fossin per escrit i ben estructurades i que ens enviessin fotos per veure com anaven les coses... I vam muntar la ONG Abló Pkédé. L'avantatge de la nostra ONG és que ni tenim local social ni cobrem res. Per tant, euro que entra al compte, euro que arriba a l'Àfrica. Hem fet donacions per obres, per dones, per educació, per malalts... Cada vegada que arriba una petició, si veiem que podem aconseguir els diners necessaris, comencem a enviar mails a amics i coneguts explicant el projecte que tenim entre mans i demanant col·laboració. I quan ja tenim els diners els enviem al missioner o a la monja que ens ho ha demanat i ja no tornem a demanar diners als amics fins que no tenim un nou projecte. Tot i que sempre hi ha gent que va donant regularment i així podem avançar. 

I d'això ja fa 20 anys...

El que van aprendre el Roberto i la Rosa i ens han ensenyat a nosaltres és que no pots anar pel món volent arreglar les coses a la teva manera, amb tota la bona intenció però a la manera "occidental". Mai no oferim res. Esperem que ells ho demanin i que diguin què volen fer i com. I fem que ells hi col·laborin també. 

Estem contents amb tot això. Amb la feina feta, veient com la gent respon  cada vegada i com de mica en mica veus com amb ta poc es fan realitat uns petits somnis amb aquests magnífics religiosos que et fan creure, amb el seu bon fer i el seu tarannà, en Jesús de Natzaret... Durant anys hem escoltat a aquesta parella explicar-nos anècdotes i coses que van viure i van passar. Però aquest llibre és més complet. Està molt bé! Llegiu-lo. És fàcil i agradable de llegir i ple de fotografies, i coneixereu una mica més una cultura, una història, la riquesa de llengües i la manera de viure d'aquesta gent amb qui el Roberto i la Rosa van conviure durant 5 anys.

Gràcies pel llibre i per les teves vivències Roberto! 

Fent un pou

Medicina

Nens

Per si algú s'ha animat llegint això, o millor, llegint el llibre, us deixo el número de compte d'Abló Pkédé. Recordeu que si feu un donatiu i ens envieu el DNI ho podreu desgravar d'Hisenda. Podeu posar el DNI com a comentari en el donatiu.

Moltes gràcies! 

Donatius: 

IBAN: ES63 3025 0001 1214 3342 6758