Y llovieron pájaros
Y llovieron pájaros
de Jocelyne Saucier
Abril 2018
Minúscula
Ens trobem al Canadà, al nord del Canadà. Tres homes ja grans, vells, decideixen anar a viure al bosc. Volen viure i morir al seu aire, a la seva manera, amb llibertat. Cada un d'ells porta una vida al darrere, alguns una vida coneguda per tothom, algun altre una vida silenciada i tancada. Allà munten tres cabanes i es troben cada dia per fer la xerrada, per acompanyar-se una mica. Dos homes d'un poble proper s'hi acosten de tant en tant. Tenen algun interès comú. I aprecien als tres vells. Pels pobles propers corren rumors que hi ha tres homes vivint sols al bosc. Però només són rumors. Ningú mai no els ha vist i no s'imaginen una vida tan solitària. I amb gent de tanta edat.
Un dia s'hi afegeix una persona nova, una dona menuda i somrient, de més de 80 anys, i decideix quedar-s'hi. Porta un aire nou al grup d'homes. I per a ella és el inici de la vida... També apareix de tant en tant una noia fotògrafa, que busca supervivents dels Grans Incendis i sap que un d'ells, en Boychuck ho és.
És curiós i interessant seguir tant el fil dels habitants del bosc, la seva filosofia i la seva manera de viure, i el perquè d'aquesta fugida, com la reacció de la noia que buscant el què de la vida del supervivent troba una història sensacional, i veure com tracta la història, com la viu, com reacciona, com s'adapta als personatges... I el final de la història de tots ells...
És un llibre diferent, m'ha agradat llegir-lo, i et fa pensar una mica com vivim nosaltres la nostra vida i com l'han hagut o volgut viure altres persones. Llibertat és la paraula definitiva.
