diumenge, 20 d’abril de 2008

Boris Godunov




Boris Godunov
La Fura dels Baus






Teatre Nacional de Catalunya
Sala Gran
18 d'abril de 2008





Idea original i direcció artística: Àlex Ollé
Direcció escènica i dramatúrgia: Àlex Ollé i David Plana
Text original: David Plana
Actors: Juan Olivares, Pep Miras, Albert Prat, Òscar Rabadan, Pedr Gutiérrez, Manel Sans, Sara Rosa Losilla, Francesca Piñón, Fina Rius.

Vaig sortir del teatre una mica decepcionada. I em sabia greu. M'esperava més de la Fura del Baus i també del contingut de l'obra. L'endemà, llegint els diaris, vaig constatar que no era la "meva" decepció, sinó que era una decepció generalitzada.

Es representa Boris Godunov de Alexander Pushkin en un teatre, i al cap d'una estona entren al teatre un grup de terroristes i agafen al públic com ostatges. Així recrea la Fura l'assalt al teatre Dubrovka de Moscú per un grup de terroristes txetxens el 23 d'octubre de l'any 2002.

Boris Godunov està reescrita amb textos del Che Guevara, de Sarkozy i de Bush -del discurs del 11 de setembre- i volen fer un paral.lelisme, no gaire clar, entre l'obra de teatre i l'assalt dels terroristes. Ens descriuren els quatre tipus de terrorista: el que amb poc esforç pot passar de terrorista a polític, el mercenari, la que hi entra només per venjança i la idealista que s'adona que la realitat no és com ella es pensava.


Treballen bé malgrat la mala dicció d'alguns d'ells que fa que el text se t'escapi de tant en tant. Però en cap moment tens la plenitud que esperes quan veus una obra de teatre. Crec que comencen molts temes i no n'acaben cap. La veig superficial. El tema podia donar per molt i es queden a les beceroles. Ells diuen que volen fer pensar, que deixen que sigui l'espectador qui tregui conclusions, que el tema s'ha de tractar amb molt de respecte...




Dues coses excel.leixen en l'obra de la Fura:
  • el video gegant on podem seguir les negociacions, que per cert són en castellà. I això ens fa preguntar: si els terroristes parlen català, el públic els entén, i els negociadors parlen castellà, no és això una falta de coherència?
  • el millor moment de l'obra, quan la Francesca Piñón, la terrorista "venjativa" té un monòleg extraordinari i commovedor que, potser, és el que salva l'obra.
"No quiero que se derrame sangre veradadera junto a los muros de la mentira."
Federico García Lorca