Els homes que no estimaven les dones

Els homes que no estimaven les dones
Millennium I

de Stieg Larsson



Tradució d'Alexandre Gombau Arnau
i Núria Vives Colom

Columna


Novembre 2008

Se'm fa difícil parlar d'aquesta novel·la. Tothom en parla i la recomana molt, ha tingut un èxit impressionant i ara en fan una pel·lícula. Acaba de sortir la segona part -en tindrà tres- i ja comencen a vendre'n con si s'hagués d'acabar en dos dies.

És novel·la negra, plena de corrupcions, intrigues, personatges molt diferents entre ells... El tema és original i ben tractat i el llibre, vertaderament, enganxa des del començament. Però a mi, que no sóc afeccionada a la novel·la negra, m'ha deixat una mica decebuda. Amb tants detalls que expliquen i amb tot l'enrenou que es munta vas agafant ganes de veure com acaba, i el final, per a mi, és una mica fluix i predicible. Suposo que els qui llegeixen novel·la negra amb assiduïtat l'han trobat molt bo i innovador. Però a mi aquest tipus de novel·la no em diu res. Llavors la meva opinió, en aquest cas, no val gaire.

He llegit el llibre d'una tirada, m'ha enganxat, ja ho he dit, i si algú em porta el segon llibre me'l llegiré. Però particularment no és un llibre que m'emocioni, que recomani a tothom; un llibre d'aquells imprescindibles... Per a mi un llibre m'ha d'aportar alguna cosa més perquè el recomani de cor.

Però tenint en compte la gent que me l'ha fet llegir a base d'alabar-lo molt i parlar-ne amb entusiasme penso que és un llibre ben escrit, amb una intriga important, amb uns personatges molt ben dibuixats i que a qui li agradi aquest tipus de novel·la s'ho passarà d'allò més bé llegint-lo; i a qui no li agradi tant el llegirà a gust i quan acabi passarà a una altra novel·la d'aquelles que estan esperant a la pila de la tauleta de nit.