dissabte, 6 de desembre del 2008

Quemar después de leer




Quemar después de leer

Cinema Bosque

5 de desembre de 2008

Direcció: Joel i Ethan Coen

Actors: George Clooney, Frances McDormand, John Malkovitch, Tilda Swinton, Richard Jenkins, Brad Pitt, Elisabeth Marvel i JK Simmons


M'he llegit un parell de crítiques abans d'escriure la meva. Els germans Coen tenen un humor força peculiar. Els actors són tots d'anomenada i fa riure veure un Brad Pitt fent paper de "tros de quòniam". En el fons tots fan aquest paper de persones sense gaire criteri, que van a la seva, i només amb dos dits de front. Diuen que en George Clooney es va fer un tip de riure tot llegint-se el guió. Quina sort! A mi no m'ha fet riure gaire...

Un agent de la CIA és acomiadat i ell es venja escrivint les seves memòries i deixant de volta i mitja tot el personal. Aquest CD arriba a mans d'una noia, encarregada d'un gimnàs, que només somia en fer-se la cirurgia estètica. Veu l'oportunitat d'aprofitar-se de la situació i aquí comença tot.

El que més em va agradar va ser el diàleg del "jefe" de la CIA amb el seu subaltern. És curiós veure tot un "jefe" donant les instruccions d'una manera tan vaga i confusa i demanant solucions tan primàries... Suposo que és aquí on es pot veure amb més claredat l'humor d'aquests germans.

Amb tot, crec que aquesta pel·lícula és per gent amant del cinema dels Coen. I prou. La resta no n'entenem ni un borrall.

En un blog de cinema he llegit: La película entretiene, lo cual es mucho, pero no llena, porque falta algo en una historia demasiado enredada y con muchos giros. Parece una vuelta a sus inicios, con el peso de la madurez en la manera de ver las cosas. Y mientras eso antes se agradecía, ahora se vuelve exigencia, y se les pide más.

I em sembla força encertat.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Nosaltres vam anar diumenge a veure-la a San Sebastián i la veritat és que sí que vam riure. És cert, que potser el final no és del tot encertat, potser s'embolica tot tant que el final et deixa a mitges, però això ja ho tenen els Coen...