divendres, 4 de setembre de 2009

Ha mort en Josep Maria Pañella Mora -Arrels-



3 de setembre de 2009




Ha mort el Josep Maria Pañella Mora sj. Ha mort un home bo. Arrels està de dol i amb Arrels tots els qui en formem part, tant usuaris com treballadors i voluntaris. Perquè encara que no estiguis al dia a dia d'Arrels, una vegada n'has format part i has viscut l'esperit d'en Josep Maria, ja per sempre més formes part d'Arrels.
En Josep Maria va començar Arrels amb la idea de muntar una sala d'estar perquè la gent que viu i dorm al carrer tingués un lloc on passar la tarda i poder xerrar amb altre gent o jugar al dòmino. Era un pis molt petit, amb una dutxa. Allà no s'obligava ningú a dutxar-se; ho feien si volien. No se'ls demanava nom ni res. Senzillament, se'ls acollia.
Ell sempre comentava que a la gent que acabava al carrer se'ls havien anat trencant els fils de la teranyina: el de la família, el de la feina, el dels amics... A nosaltres se'ns ha trencat avui un fil que soportava molt pes, un fil amb molta força, el fil del Josep Maria...
A poc a poc va anar augmentant el número de persones que feien servir el centre; també l'equip de carrer es dedicava a contactar amb persones noves, receloses de la seva intimitat, i també, més tard. va començar l'equip d’hospitals per acompanyar en la malaltia a aquestes persones que no tenen ningú més.
Arrels es va traslladar a un local més ampli, es va professionalitzar, i ara és ja una gran entitat, amb pisos tutelats, amb una llar pels que tenen problemes puntuals i amb un gran i nombrós equip, tant de professionals com de voluntaris.
En Josep Maria no va voler mai ser protagonista. Es posava en segon pla, però les seves idees i les seves accions eren pensades, meditades i posades en pràctica de manera rigorosa. Crec que com jo, molta gent pot dir que hem après molt d'ell, de la seva manera senzilla i natural de dir i fer les coses, de l'amor -amb paraules i sobretot en obres- que va dedicar a les persones sense sostre i també, perquè és així, a tots els qui treballàvem amb ell i amb el seu equip.
Josep Maria, has marxat molt d'hora i quan ningú no s'ho esperava! La mort t'ha trobat en silenci i en pau. I com algú m'ha comentat: semblava que estigués pregant. Així veiem nosaltres la teva vida: silenciosa, en pau i pregant.
A Arrels se'l veia ja poc, era membre del Patronat, però el seu esperit segueix inspirant aquesta obra que ell va iniciar, amb poca gent, pocs recursos però amb una força, una fe i una il•lusió que és el que fa realitat les utopies i els somnis.
Des del cel segueix donant empenta a la gent d'Arrels fins al dia en què ens retrobem!

1 comentari:

Nefer ha dit...

Tiet, ha sigut una noticia terrible la que hem van donar per telefon sobretot per la distancia que m'allunya de tu...
Un altra mort, un altre ser estimat que s'en va sense que pogui despedir-me.
Semble ser que estic destinada a perdre els meus a distancia e impotent per la ausencia...
Son molts records que em venen al cap: les excursions per les montanyes de Gosol quan em portaves amb tu, les xarrades sobre la mort i els misteris de la vida, aquest amor que compartiem.
A tots moments importants de la meva vida has estat al meu costat:el meu bateix, la meva comunio, el enterro del David, el meu casament, el bateix de la Uma,i en cada esdeveniment religios de la nostra familia, sempre present, sempre tu.
Et trovo a faltar i t'estimo
Esther