diumenge, 6 de juny de 2010

A collir cireres a Patró

A collir cireres a Patró

4-5-6-de juny de 2010


Vam sortir de bon matí en tres cotxes cap a Cocentaina. Amics nostres hi tenen casa, i també a Patró, on a més tenen bancals de cirerers. Ens vam aturar a l'autopista a esmorzar "de sobaquillo" que, com diuen a Alacant, vol dir que cada u es porta el seu esmorzar. Després més carretera i arribem a dinar a Cocentaina. Allà ens esperen amb la taula parada. Ja vam demanar fa dies que ens preparessin pericana. La pericana és una barreja de pebrots sécs amb alls, bacallà i oli. Queda bastant fort però és molt bo. També ens tenien a punt coca d'oli i farina, molt fineta i torradeta, boníssima. Dinar de calories que pels qui fem règim és fatal!
Ben dinat vam anar cap a Patró, als bancals a collir cireres, cadascú amb el seu poal -galleda-. Potser era una setmana massa tard però en vam collir moltes, negres, dolces com l’arrop, i en vam omplir força caixes tot i que en menjàvem més que no collíem.
La tranquil•litat que es respira en un poblet com aquest de la Vall de Gallinera és impressionant. L'únic problema és que els galls, que no entenen de canvis d'horari, comencen a dir bon dia a les 4 del matí...
La posta de sol, espectacular!
L'endemà al matí vam anar cap a Guadalest. Guadalest és un petit poble de menys de 300 habitants però amb un castell i vuit museus. Jo esperava trobar-me un poblet perdut i solitari i en canvi em vaig trobar amb un poble turístic cent per cent. Està prop de Dénia i és un punt turístic per excel•lència. A Guadalest se l'anomena també "Niu de l'àliga" perquè està situat dalt d'una muntanya en un punt molt estratègic. És un poble d'origen islàmic on s'hi van construir diferents castells. El castell que ha quedat dempeus té l'entrada a través d'una única porta excavada a la roca. Vistes impressionants i... moltes botigues de souvenirs!
Vam visitar el Museu que es diu "Belen", amb un pessebre ecològic enorme, joguines antigues i, sobretot, quantitat de cases de nina amb miniatures que són una meravella. La botiga de barrets, el forn, el menjador amb la taula parada, instruments musicals en miniatura... tot és una obra d'art. L'autor es diu Antonio Marco, té més de 70 anys i encara hi treballa. De debò que val la pena visitar-lo!
Guadalest ha estat declarat "Monument de Valor historicoartístic" i si visites la Costa Blanca i t'agrada la natura has de fer-hi cap.
Vam dinar a Benimantell, al restaurant Ca Rafel, i vam menjar un arròs al forn, típic de la zona, molt, molt bo!
Després vam arribar fins al Penyal d'Ifac, amb una carretera, tant a l'anada com a la tornada, plena de corbes però amb un paisatge molt bonic.
Sopar a Patró, més cireres, xerradeta a la fresca i a dormir que l'endemà tocava altre vegada sis hores de cotxe per arribar a Barcelona.
Anàvem ben carregats de cireres, nespres, botifarra negra, alficoz -mena de cogombre més fi de gust i molt llarg i prim-, taronges, llimones, olives... També volíem provar les safanòries, semblant a les pastanagues però de color morat, que, quan vam preguntar quin gust tenia la Rosa va dir: doncs de safanòria! Una altre vegada harem d'anar amb camioneta!
Cap de setmana molt agradable, amb bons amics, riures i xerrades, bon menjar, ben acollits sempre i amb ganes de tornar-hi.
Gràcies, Rosa i Roberto!