divendres, 11 de juny de 2010

Platonov




Platonov
de Anton Txèkhov


Teatre Nacional de Catalunya
Sala Gran

11 de juny de 2010


Versió: Juan Mayorga
Direcció: Gerardo Vera
Actors: Toni Agustí, Pere Arquillué, Jesús Berenguer, Pep Cortés, Gonzalo Cunill, Paco Déniz, Antonio de la Fuente, Elisabet Gelabert, Mónica López, David Luque, Carmen Machi. Antonio Medina, Paco Obregón, María Pastor, Andrés Ruíz, Roberto San Martín, Yuri Sídar, Abel Vitón

Producció: Centro Dramático Nacional i Festival Internacional de Teatre Txèkhov de Moscou. Amb el suport del Govern de Rússia i el Govern de Moscou en el 150 aniversari del naixement de Txèkhov

Obra de joventut d'Anton Txèkhov titulada "Peça inacabada per a un piano mecànic". Text teatral desaparegut durant anys i considerat inacabat per l'autor, i que, amb un títol provisional, va aparèixer l'any 1922 en una caixa forta de Moscou. Peça primerenca i ja magistral.

Platonov. Quin personatge! Comença l'obra amb una festa a casa la Coronela, noia jove i bonica, vídua d'un coronel. Allà s'hi troba homes grans, amics del coronel, els seus fills i amics. Un mosaic de prototips culturals i socials de la societat russa de finals del S XIX. Societat en les seves acaballes, un món que somia en durar per sempre però que està ja ferit de mort. Tot va bé i suau fins que apareix Platonov. Amb la seva dona, noia poca cosa, simple, però profundament enamorada del seu home. També arriba una casada de nou, amiga de joventut d'en Platonov, casada amb un amic de Platonov, un gran amic. Perquè tots els joves són amics de Platonov, tant com els vells no el poden veure perquè els canta les veritats sense cap respecte. I totes les dones n'estan enamorades.
Platonov és un home que ha viscut una joventut plena de ideals, que ha lluitat per ells i que tothom pensava que arribaria molt lluny en la seva lluita i les seves creences. Però ell, a poc a poc, va abandonant la lluita, es va acomodant a un altre tipus de vida, i es fa mal contínuament; com no accepta en el seu interior aquesta traïció als seus ideals, en comptes d'adonar-se'n i posar-hi remei, carrega amb tothom que li surt al pas. Vol que la gent sigui honrada, lluiti i pensi i actuï com ell volia fer-ho en els anys de joventut. I així fa mal a la gent, es fa mala ell mateix, es destrueix, i arrossega amb ell a tot aquell qui es creua en el seu camí. En el fons no és dolent; és covard, es complau en la seva destrucció i no té ànims o no vol tornar a començar. Ell és conscient de tot el mal que ha fet i que fa, però és incapaç de reaccionar.
La gent surt del teatre comentant com n'és de dolent. Jo crec que és un home desesperat, que necessita ajuda, un home egoista, però que en el fons del cor té una guspira d'amor que fa que no acceptis el que fa però que el perdonis.
És una gran obra, he gaudit veient-la, molt bons actors i una direcció esplèndida.