dimecres, 9 de juny de 2010

Firmin


Firmin
de Sam Savage

Columna

Juny 2010

Un relat farcir d'humor negre: tot un símbol de l'amor per la literatura.

Una rata es refugia en el soterrani d'una llibreria per a donar llum a les seves cries. Firmin, el més petit, té problemes per alimentar-se perquè els germans se li acaben la llet de la mare i ell s'alimenta de la cel•lulosa del paper d’un llibre molt gros que troba en un racó. A poc a poc va llegint paraules d'aquest paper i acaba essent un devorador de llibres, en el sentit literari, no literal, de la paraula. Observant l'amo de la llibreria i la gent que hi va comença a pensar i reflexionar com un humà. Arriba a sentir-se humà però el mirall li reflexa el seu cos de rata i s’esgarrifa.
Diu, al començament del seu furor literari: La meva manera de devorar, al principi, era tosca, orgiàstica, descentrada, porca -tant se me'n donava començar a rossegar Faulkner que Flaubert- però aviat vaig començar a percebre subtils diferències. I també: Al principi em limitava a menjar. rosegant i mastegant, tan feliç, seguint els dictats del meu apetit. Però aviat vaig començar a llegir, una mica aquí, un altre poc allà, pels extrems de les meves menges. I, amb el pas del temps, vaig anar llegint més i mastegant menys, fins que vaig acabar passant-me pràcticament totes les hores de vigília llegint i menjant-me només els marges.
Te n'adones que Firmin reacciona i pensa com un humà, amant dels llibres i de la vida que això comporta, i arriba a pensar que els humans el voldran entre ells, l'acceptaran.
Veig el llibre com una al•legoria al lector empedreït, al qui li agrada llegir tot el que li cau a les mans, i les reaccions de Firmin són, en veritat, humanes. Faules, mitologia...? És un bon llibre, distret i diferent, que m’agradaria comentar en un grup de lectura.