diumenge, 25 de juliol de 2010

Casament Xavier i Mariona




Casament Xavier i Mariona
L'Areny
24 de juliol de 2010


Com podeu veure no va ser un casament convencional. Van ser moltes hores d'anar pensant i preparant tot el que va fer que fos un casament magnífic, divertit, emotiu, i sobretot molt diferent i amb molts, molts amics de diferents maneres de ser i de pensar. Des de pallassos a cantaires, de rapsodes a imitadors de la Trinca, de tot va haver-hi en aquest casament. Els nuvis estaven molt "guapos", perquè ho són, feien molt goig i no sé com s'ho feien per estar amb tothom i tot arreu.
Van muntar el casament com un "ajuntament", i així ho feien constar en les invitacions: Ajuntament Mariona i Xavi. I la festa era com una Festa Major de barri, de Gràcia. Els va casar l'oncle del Xavier que és regidor i a fe que feia patxoca amb la seva banda que recordava aquelles que ens posaven al cole quan teníem bones notes! Les dues mares van llegir una mica de resum-record del seu fill/filla; i també a mi que sóc la padrina i a un oncle de la núvia ens van fer parlar de l'amor de parella. En acabar la cerimònia ells dos van llegir un poema d'en Brossa, espigolat de diferents poemes; llegien un vers cada un i va ser un final amb "nota".
El dinar molt llarg i molt bo; llarg perquè va haver-hi moltes intervencions d'amics i familiars, serioses i de broma; uns cosins del Xavier es van vestir com els de la Trinca i van cantar "No ve d'un pam!" Molt divertit! El ball, el ball del fanalet que vaig ballar amb il·lusió i nostàlgia -quants anys feia que no el ballava?- les bromes i l'alegria de tanta joventut i dels grans que hi participàvem va fer que no ens adonéssim de l'hora que era. Tots havíem portat un llibre que vam anar posant en un bagul i en el moment de marxar n'havíem d'agafar un amb un punt de llibre de recordatori de la parella. La idea era que el llibre et triés a tu, no tu al llibre; però la majoria de gent va triar...
Enhorabona parella i moltes felicitats! Que seguiu amb ganes de passar-ho bé, de riure, i de compartir-ho amb els amics i la família.
I quan torneu del Nepal i del Tibet, ja ens en fareu cinc cèntims!
Un petó!!!

TU

Si eres una manera de parlar,
series el diàleg. / Si jo era un vaixell,
et duria al bell davant de la proa. / Si et veia en qualsevol indret,
t’assenyalaria a tu. / Si em circumdaves suament i et dissolies,
series el sereni de la nit que mulla els arbres. / Si eres un anell,
series irrompible per sempre més. / Si eres l’espai,
en series meitat i centre. / Si el món era romput a trossos,
series el seu silenci. / Si eres un paisatge,
series un bosc que respira. / Si eres un nombre,
series una quantitat inacabable. / La teva presència es sembla la forma més plaent
de la mateixa harmonia. / Si eres una veu,
tindries el color d’un perfum. / Si eres un perfum,
tindries la veu del color que et duria. / Si eres una paraula,
series estimar-se.
                                                                  Joan Brossa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Si que estaven macos, si que ho són, si que va ser un casament molt diferent, llarg i entretingut, divertit i amb moltes emocions...Potser es nota que soc mare?
Has fet un bon resum, només hi afegiria que les germanes dels nuvis també van haver de participar en el casament descrivint als seus respectius germà/germana amb un objecta que els identifiqués: per la núvia unes ulleres i pel nuvi una bombolla de sabó.
Gràcies Mari Pepa per aquest recull!