dimecres, 3 de novembre de 2010

Don Juan Tenorio

Don Juan Tenorio
de José Zorrilla

Teatre Romea

1 de novembre de 2010

Direcció: Carles Canut
Actors: Pere Arquillué, Manolo García, Pep Cruz, Jaume Pla, Anna Ycobalzeta, Victòria Pagès, Carles Canut, Javier Gamazo, Lloll Bertran, Joan Berlanga, Miguel Angel Jenner, Xavier Tor, Marieta Sánchez, Carmen Fortuny, Vanessa Buchaca, Antonio Calvo, Camilo García, Mario Fernández.



"Per Tots Sants, el Tenorio".
Quants anys feia que no sentia el Tenorio sencer! Recordo que abans per aquestes dates feien sempre el Tenorio, i molta gent hi anava. Fins i tot amics molt més joves que jo recorden aquest costum.
I la Fundació Romea ja és el segon any que ofereix, només un dia!, el Don Juan Tenorio. I un dia més a Sant Cugat. Però no en fan propaganda. Me'n vaig assabentar per una columna d'un diari on comentaven aquesta tradició perduda i la iniciativa d'aquesta Fundació. Per internet vam trobar entrades, en quedaven només 8 a platea, i en vam agafar també pel Josep i la Maite; el Josep és un enamorat del Tenorio i tot sovint ens en recita algun tros amb una força i un temperament que ja voldrien molts actors d'avui.
Ens ho vam passar molt bé. No era la representació de l'obra sinó una lectura dramatitzada.
Només començar vaig trobar poca empenta i força als dos protagonistes, Don Juan i Luís Mejía. I em va saber greu. Al costat d'un Carles Canut que feia d’hostaler i ho brodava i també amb una doña Inés perfecta, representada per l'Anna Ycobalzeta, vaig trobar molt fluixos al Pere Arguillué, que sempre m'ha agradat molt a totes les obres que li he vist, i al Manolo Garcia. Per sort per nosaltres el Don Juan va anar millorant i va acabar mereixent-se els aplaudiments que va rebre. En Pep Cruz com Don Gonzalo de Ulloa i la Lloll Bertran, magnífica en el seu paper de Brígida, i tot un seguit de personatges van ajudar-nos a reviure, una mica nostàlgics, les nostres anades al teatre per Tots Sants.
Després d'escoltar a tots aquests actors, bons actors, vaig pensar que potser per a ells sigui més fàcil escenificar que quedar-se quiets davant un faristol llegint el seu paper. A mi em seria més fàcil llegir que actuar, però jo no sóc actriu i aquí hi ha la diferència. Proposo, doncs, que l'any vinent en comptes de fer una lectura dramatitzada representin l'obra i així els actors es trobaran més còmodes i nosaltres gaudirem encara més de l'espectacle.
En Josep va sortir entusiasmat i pujant a peu per les Rambles anava recitant amb veu forta i potent el paper del Don Juan. La gent se'l mirava i no crec que gaire persones identifiquessin els versos amb el Don Juan Tenorio de Zorrilla.