dissabte, 5 de març de 2011

Aniversari Gabriel

Aniversari Gabriel

4 de març de 2011
(20 de febrer)


En Gabriel va fer 80 anys i ens va convidar a sopar a tota la colla d'amics. 80 anys viscuts a fons i amb un futur esperançador. Inquiet de mena, esquiador amb fills i néts, viatger amb la M. Àngels, cuiner, detallista, sempre a punt de fer un favor, és com ens agradaria a tots arribar a aquesta edat.
El Josep i la Maite li fan fer una cançó amb la guitarra i  a mi em va tocar buscar un poema. I em va agradar aquest de Saramago.
Aquí us el deixo i per molts anys, Gabriel!


Sovint em pregunten que quants anys tinc...
Tant se fa!!
Tinc l’edat que vull i que sento dins meu.
L’edat en què puc cridar sense por el que penso.
Fer el que desitjo, sense por al fracàs ni al desconegut.
Tinc l’experiència dels anys viscuts i la força de la
convicció dels meus desitjos.
Tant se fa els anys que tingui!
No hi vull pensar.
Uns diuen que ja sóc vell, d’altres que estic al cim.
Però no és l’edat que tinc, ni el que la gent diu, sinó
el que el meu cor senti i el meu cervell em dicti.
Tinc els anys suficients per cridar el que penso, per
fer el que vull, per reconèixer velles errades, rectificar camins,
i atresorar èxits.
Ara no tinc perquè dir: ets molt jove encara, no ho aconseguiràs.
Tinc l’edat en què les coses es miren amb més calma, però
amb el interès de seguir creixent.
Tinc els anys en què els somnis es comencen a acaronar amb els dits,
i les il•lusions es converteixen en esperança.
Tinc els anys en què l’amor, és a vegades com una boja flamarada, ansiosa
per consumir-se en el foc d’una passió desitjada.
I d’altres, un racó de pau, com un capvespre a la platja.
Que quants anys tinc? No em cal un número per a marcar-los, ja que
els meus anhels assumits, els meus triomfs obtinguts, les llàgrimes que pel
camí he vessat en veure les meves il•lusions fetes miques... valen molt més que això.
Tant se fa que en compleixi vint, quaranta o seixanta!
El que val és l’edat que sento en mi.
Tinc els anys necessaris per a viure lliure i sense pors.
Per seguir caminant sense temor, ja que porto amb mi
l’experiència adquirida i la força dels meus anhels.
Que quants anys tinc! I això a qui l’importa?
Tinc els anys necessaris per a perdre la por i fer el que vull i sento.

                                                              José Saramago
                                                              Premi Nobel Literatura 1998

I aquesta és la cançó, amb música d'havanera:

Amb 80 anys a l’esquena
paraula amable a flor de llavi
contemplant la nit serena
per Can Terranc s’hi passeja un savi.

Tota la vida entre troques i llanes
al seu negoci sempre fidel
treballant amb moltes ganes
s’hi passeja el bon Gabriel.

Cridem tots ben fort: Gabriel per molts anys!

Encara no és vell i té molta marxa
amb l’Àngels viatja i se’n va a esquiar
connecta internet, navega a la xarxa,
està pels amics, és un gran company.