dijous, 24 de març de 2011

Pare Manel

Pare Manel
més a prop de la terra
que del cel
de Francesc Buxeda i Aliu


Angle Editorial


Març 2011


Quina propaganda li han fet al llibre del Pare Manel! Dient a tort i a dret que el volien excomunicar han aconseguit que la gent que no el coneixia vulgui ara saber de quin personatge es tracta.
El pare Manel no és un capellà com els altres. N'hi ha com ell, però no massa. El pare Manel es dedica a acompanyar la gent del seu barri de la Trinitat, Roquetes i Verdum i als presos de diferents presons.
És un personatge atípic. Creu en Jesús de Nazaret, creu en Déu, però creu també en una església plural on hi poden trobar aixopluc persones de diferent tarannà, sempre que estiguin d’acord en fer el be. Tot i no estar d'acord en moltes coses de l'església institució diu que ell vol viure i morir dins l'església. Ell cedeix de grat l'església a altres confessions, parla amb tothom i tracta només d'evangelitzar sinó d’acompanyar.
Ja fa anys que cada any s'organitza una nit teatral anomenada "Guanya't el cel amb el pare Manel”, l'ànima del qual era el Pepe Rubianes i l’actor i ex capellà Carles Flavià. Hi col•laboren molts artistes i els diners van a parar a una fundació que ha fet el pare Manel per a ajudar la gent dels seus barris. Els ajuda pagant lloguers, menjar, escoles, qualsevol cosa que els falti i ells no poden arribar-hi, per comprar un pastís als presos el dia que tenen vis a vis o família, i també ha pagat un parell d'avortaments. I d'aquí l'amenaça d'excomunió.
Sembla que una vegada va presenciar la mort per hemorràgia d'una nena de 14 anys que va avortar en un pis clandestí. I aquests pisos segueixen existint. I una noia va dir que volia avortar. Ell va dir-li que l'acompanyarien, que podia donar el nen en adopció, que li farien costat fins que el nen fos gran... No va haver-hi manera. Ella va decidir avortar en un pis d'aquests clandestins. I el pare Manel li va dir que no. Que si volia avortar seria en una clínica. I li va pagar l'avortamnet.
Una altra cosa polèmica és que ell mateix diu que està enamorat. Enamorat de la Conxa, però també d'altres dones, dels nens, de la vida, de la llum... És un home ple d'il•lusions. Diu que amb la Conxa surten, parlen, que no hi ha sexe. Però tot això porta de cap al senyor bisbe... i nos sabem encara com acabarà.
Reconec que el pare Manel és diferent a d'altres capellans, sobretot perquè diu el que pensa i el que fa; d’altres s'ho callen. Però va pel món fent el bé i, no és això el que es diu que feia Jesús de Nazaret? I no va també ell escandalitzar a la gent de la seva època?
El senyor bisbe que pensi que molt sovint, segur, fa la gara-gara i és la mar d'amic de molts avis i pares que van enviar les seves filles a Londres a avortar; però com que van callar i no van dir res... Van conservar les “formes”.
La nostra església necessita gent valenta, actual, sense por, bona gent, que acompanyi de debò, que siguin sempre al costat de qui els necessiti, que ajudi als rics a donar diners per ajudar als qui no poden arribar a final de mes... i tot això sense fer escarafalls, amb senzillesa i humilitat.
Si no coneixeu el pare Manel, llegiu el llibre! No estareu d'acord en tot, potser creureu que es passa una mica, però acabareu dient: tant de bo hi hagués més pares Manel!