dimarts, 31 de gener de 2012

Naufragios


Naufragios
de Akira Yoshimura

marbot ficcion

Gener 2012



M'ha agradat molt!!!
Estem al Japó, en una petita illa a l'època medieval. La gent viu del que pesca, que canvia per gra a la gent d'un altre poble més enllà de les muntanyes. Però sovint no en tenen prou amb això i llavors algú de la família s'ha de vendre com esclau per un període de tres o cinc anys. I així totes les famílies tenen sempre la dona, la filla o el marit lluny de casa.
Isako, amb vuit anys escassos, ha de viure la venda del seu pare com esclau per tres anys i es queda ell com cap de família, amb la mare i tres germans petits. Surt cada dia a pescar, va al bosc a buscar llenya, i s'enorgulleix quan veu que els homes del poble el comencen a tractar ja com un home. Ell sap que quan torni el pare, si les coses no van millor, li tocarà a ell, com a altres nens de més de 10 anys, anar-se'n d'esclau per ajudar a la família a sobreviure.
És un ambient on mai ningú no riu, ni té un signe d'afecte cap als altres, tot i que s’estimen. Isako creix espantat de les pallisses que la seva mare li dóna si descuida una mica la feina, però per altra banda està orgullós d’una mare que el pega perquè es faci home. Mai una carícia, un somriure... Només quan ha fet alguna cosa d'home, el considera coma a tal i li dóna una mica de sake. I això per a ell és un orgull. Quina diferència dels nens d'avui, que els mimem i els cuidem i denunciem a qui no respecta els drets de ser nen!
Aviat s'adona que la gent parla de quan arribarà un O-fune-sama. I entreveu que darrere aquest nom hi va la riquesa pel poble i sobretot l'oportunitat de no haver de vendre's ningú com esclau durant uns anys.
A més de la pesca fan sal. Quan arriba el mal temps i la mala mar posen unes olles enormes a la platja plenes d'aigua de mar i les fan bullir per aconseguir la sal. I el que vigila el foc ha d'estar atent al O-fune-sama...
L'única persona que té un fil de tendresa cap als altres és el jefe del poble a qui tots tenen devoció, respecte i obediència cega.
I arriba el O-fune-sama. I hi ha somriures i riure. Però no hi ha riquesa o fortuna sense retribució...
Llegint aquest llibre veus el dia a dia de la gent d'un petit poblet isolat, amb els seus costums i tradicions, la seva vida familiar, amb fred i neu al hivern i calor a l'estiu, repetint sempre les mateixes coses, però no te'n canses perquè "veus" els personatges, els sents teus, i els voldries avisar a temps abans del mal que se'ls acosta...

1 comentari:

L'Espolsada llibres ha dit...

Un llibre preciós, celebro que t'hagi agradat.