divendres, 14 de setembre de 2012

Pare Batllori


Miquel Batllori, l'agudesa d'un savi
Documental

Cinema Comèdia
Preestrena

13 de setembre de 2012


Direcció: Francesc Llobet i Dalmases
Guió: Valentí Gómez i Oliver
Assessoramnet històric: Josep Maria Benítez i Riera
Música: Benet Casablanca i Domingo 
 

Hem pogut anar a la preestrena del documental sobre el Pare Batllori. Ha valgut la pena! Hi havia presents el Cardenal Arquebisbe de Barcelona Martínez Sistach, el Director Provincial dels Jesuïtes, el monjo de Montserrat Pare Hilari Raguer, l'Eliseu Climent i altres personalitats i gent com nosaltres que volia retre homenatge a la figura d’aquest historiador excepcional.  
El Pare Batllori, jesuïta, va néixer l'any 1909 a la Plaça Catalunya número 2 de Barcelona i va morir a Sant Cugat l'any 2003. Casualment va néixer i morir el mateix any que el meu pare.
Va viure molts anys a Roma i va ser un gran historiador. Va tenir accés a la biblioteca de Roma dels Jesuïtes i en va fer un bon servei.
Com deia ell mateix era un historiador dispers i profund. Dispers perquè només investigava el que li venia de gust i profund perquè anava fins al fons, fins a les arrels. Un historiador, deia, ha d’esbrinar i explicar, mai judicar. I per això deia dels Borja que eren uns grans personatges, molt grans: grans sants o grans pocavergonyes.
Els seus tres grans mestres van ser: el mallorquí Ramon Llull, de qui diu que és el primer que posa el català a nivell intel·lectual alt, a nivell filosòfic; l'aragonès Baltasar Gracian, jesuïta com ell i rebel com ell, amb qui el comparaven dins la Companyia, que va ser dintre els barrocs el més conceptual; i el valencià Vicens Vives.
El documental és una successió d'alguns dels personatges que el Pare Batllori va estudiar i aprofundir. Separats cadascun per unes onades sobre pedres de la platja i seguint, sobretot els més antics, les miniatures dels llibres per ells escrits.
És una feina de titans que va costar trobar qui la recolzés.
El Pare Batllori tenia una passió: la família Borja, de València, que va portar el català al seu més gran nivell i estatus pel fet que al Vaticà es va parlar català durant força anys. Aquesta passió era compartida per l'editor valencià Eliseu Climent. Aquest li va demanar una i una altra vegada que escrivís sobre els Borja. Finalment el P. Batllori va accedir. De l'Eliseu Climent el Pare Batllori deia: no tots els jesuïtes són dins la companyia! Un dia el va trucar i li va dir: Eliseu, ja he acabat! I quan l'editor el va contestar dient que aniria la setmana vinent a veure'l ell li va demanar: no pot ser demà?. No podia ser. I l'endemà l'Eliseu Climent va rebre la trucada que el Pare Batllori havia mort. Va voler deixar la feina acabada.
El jesuïta Josep Maria Benítez ha estat l'assessor històric d'aquest documental. Una persona amb un coneixement històric i anecdòtic tan important com ell ha ajudat que el documental sigui molt interessant i aporti novetat i actualitat a uns personatges que, no sé perquè, tenim una mica en l'armari des mals endreços. Ens el han fet tornar a sortir a la llum.
Gràcies a tots els qui heu fet possible aquest documental. I per poc interès que tingueu en la cultura històrica i literària no us el perdeu!

Amb la participació de: Joan Nadal Cañellas S.I., Amador Vega, José Maria Sevilla, Josep Perarnau, Miquel Navarro Sorní, Eliseu Climent, Doris Moreno, Josep Solervicens, Joan Bada S.I., Oriol Junqueras, Josep M. Benítez S.I., Martín Morales S.I., Mons. Ramon Corts, Enric Panés, P. Marc Taxonera, P. Hilari Raguer, Pere Vicenç, Mons. Sergio Pagano, Cristina Gatell, Borja de Riquer, Jaume Aymar, Glòria Soler i amb la col·laborció de TV3.
 
De la presentació del documental:
La producció i exhibició d'aquesta pel·licula documental, és l'esdeveniment que culmina a Catalunya l'any Batllori proclamat en commemoració del centenari del naixement del Pare Miquel Batllori, en un acte solemne al Palau de la Generalitat de Catalunya, presidit pel molt Honorable President en aquell moment, Sr. José Montilla, el dia 2 d’octubre de 2009
Una figura com la del pare Miquel Batllori i Munné (Barcelona 1909- Sant Cugat del Vallès 2003) no apareix massa sovint. Ara bé, la comunitat internacional en la qual ell es movia, (món de la història, món de la cultura, món de la espiritualitat, món de l’església, món de les societats civils) l’apreciava, i del seu saber, en feia l’ús més adequat: el considerava de de gran nivell intel·lectual.
Tot això, junt amb el seu humorisme transcendental, justifiquen el títol del nostre documental: “l’agudesa d’un savi”.
Historiador de la cultura, jesuïta atípic com a ell li agradava anomenar-se, és autor d’una obra completa de 23 volums en català.
Guardonat amb premis com: Creu de Sant Jordi, Príncipe de Asturias, Premi d’honor de les lletres catalanes, doctorat Honoris Causa per onze universitats dels països de parla catalana; formà part com a membre numerari de la Real Academia de la Historia (Madrid); també de nombroses institucions acadèmiques catalanes, espanyoles i internacionals i fou professor a la Pontifícia Universitat Gregoriana a Roma, fins a la seva jubilació.
El treball de recerca el va desenvolupar amb una metodologia que implicava una gran curiositat intel•lectual, passió per la documentació (els documents s’han d’analitzar críticament), gran dedicació a la cultura catalana (fruit n’és el llibre Vuit segles de cultura catalana a Europa), i un sentit genial del fet d’estudiar: anar al fons i a les causes de les coses.
Al final de la seva vida tal vegada va esdevenir, com bé suggereix el que és probablement el seu més
fidel seguidor, l’historiador i també jesuïta Josep Maria Benítez i Riera, un “historiògraf de la historiografia”.
Els personatges que va estudiar, les èpoques i els estaments socials i espirituals que representen, i que son personatges que viuen al límit entre l’ortodòxia i l’heterodòxia, lluitadors que mai abandonen el seu compromís moral amb ells mateixos.
El que aquest documental ofereix, és la possibilitat que el gran públic visqui aquests personatges -que són tan desconeguts com clau per a comprendre la nostra història- com una aventura- intel·lectual, vital, social, moral, de tot tipus- i els estimi com representants de moments significatius de la cultura catalana, de la cultura espanyola, de la cultura de la humanitat. Amb els seus elements positius i, també, els negatius, i a la vegada descobreixi la personalitat i el gran valor de les aportacions del P. Batllori
El documental consta d’una entrada o principi, que ens posa en context i ens avisa de l’humorisme transcendental del protagonista, i sis capítols que desenvolupen cada una de les temàtiques: 1-Llull; 2- Arnau de Vilanova; 3- Nissaga Borja; 4- Baltasar Gracián; 5- L’expulsió dels jesuïtes d’Espanya: 1767; 6- Segle XX: el cardenal Vidal i Barraquer i l’historiador Jaume Vicens Vives; una conclusió, i un final.
 
Comentaris a La Vanguardia del dia 17 de Xavier Antich:
El documental és un repàs del treball de més de setanta anys del pare Batllori, dedicats principalment a investigar, publicar i divulgar la importància de vuit segles de cultura catalana a Europa.
Deia d'ell mateix que no era un savi, era un historiador, un estudiós i prou.
Quan el van investir Doctor Honoris Causa per les onze universitats dels Països Catalans el propi Batllori, irònic com sempre, va certificar que "poques vegades tantes universitats s'apleguen, amb presència de bisbes i cardenals, per celebrar un funeral com aquest, de "còrpore vivente".
L'endemà de la seva mort Martin de Riquer publicava: "El pare Batllori era actualment la personalitat més destacada de la cultura catalana". I Anton M. Espadaler, buscant una constant en la seva obra, destacava, citant-lo, "en primer lloc, la demostració que la cultura catalana és producte d'un poble que sempre, fins i tot en els moments de més decadència política i literària, s'ha sentit europeu".
 



1 comentari:

Marta ha dit...

Maripepa, m'ha agradat molt el teu apunt. No sabia d'aquest documental! Has fet bé en comunicar-ho. El tindrem en compte!