Diada 2012

Diada Nacional de Catalunya 2012

 

La manifestació d'avui és història. Organitzada per la societat civil i amb la participació a nivell particular dels polítics de quasi tots els partits. Calia anar-hi. El clam de molts catalans s'ha fet sentir pels carrers de Barcelona. Famílies senceres, nens, pares i avis, joves, parelles, gent de tota edat i condició, junts entonant els Segadors, el In Inde Independència ja! i l'Estaca. Quants anys fa ja de l'Estaca? I encara és ben vigent... Com ha dit el Lluís Llach ja no és una cançó seva, ja és de la gent...

Avui no hi havia lloc pels anti-sistemes. Un milió i mig de persones, pel cap baix, manifestant-se amb alegria i serenor, sense ni un incident. Això hauria d'ajudar a donar una mica d'empenta al concert econòmic, al pacte fiscal...

De manera semblant els Països Bàltics van aconseguir la independència. I ells no estaven dins la Unió Europea.

Catalunya Nou Estat d'Europa. Aviat? Voldria poder veure i viure la independència, la sobirania, de Catalunya i ara començo a pensar que potser sí que tindré aquest privilegi. Bé per tots els qui ens vam manifestar i pels que no van poder però que hi eren de cor!

I al matí, l’acte institucional, a mi em va agradar molt. El record dels nostres poetes i escriptors, els nostres cants, va ser un acte que, pels qui som de lletres, ens va agradar per força, però també tota l’altra gent podia gaudir de les paraules ben recitades, ben llegides, ben escrites de gent que estima el nostre país. I que estan en el nostre record.

President Mas, anem per feina!