dimecres, 29 d’agost de 2012

1Q84 -3-


1Q84 -3-
de Haruki Murakami


Colección Andanzas
Tusquets Editores

Agost 2012


Anar al llibre 1-2

El tercer i últim llibre de la trilogia. Tenia ganes de llegir-lo. No sabia com acabarien el Tengo i l'Aomame. I s'hi ha afegit un nou personatge; un detectiu mal format i lleig que busca l'Aomame per comte de Vanguardia, la secta del líder que ha mort. Com de costum un capítol per cada personatge.
Potser en aquest tercer llibre no hi trobem tanta fantasia com en els altres dos. O potser ja ens hi hem acostumat. Però en el fons sembla que tot vagi derivant cap a un final més normal que en els altres dos llibres.
La Fukaeri, el Tengo i l'Aomame; els de Vanguardia, el pare del Tengo, el detectiu Ushikawa i la seva estranya mort i les coses que li passen després de mort; la Kumi Adachi, infermera del pare del Tengo; Tamaru i la vella senyora... I sempre la crisàlida de l'aire pel mig d'ells, les dues llunes, la groga i la verda petita, la Mother i la Daughter... Entrar i sortir del 1984 al 1Q84; i al revés, tornar-hi. Qui hi entra i per què. Qui els escull. Quina relació hi ha entre la Fukaeri, la Kumi Adachi i l'Aomame...
En el fons em queden preguntes i dubtes sense resoldre. Però el llibre enganxa i es força diferent dels altres que llegeixo normalment. Passarà temps, però, en què n'agafi un altre d'aquest autor. Aquests móns paral·lels no m'acaben de fer el pes...