dissabte, 25 d’agost de 2012

Els ulls grocs dels cocodrils


Els ulls grocs dels cocodrils
de Katherine Pancol


La Butxaca


Agost 2012

 


Un bon llibre d'estiu. És fresc, agradable de llegir i t'enganxa. Pot semblar senzill i previsible però el retrat que fa dels personatges és molt bo i molt real.
La Joséphine, una dona casada de quaranta anys, grassoneta i sovint mal vestida, amb dues filles, treu el seu marit de casa i es troba sola. I no sap con sortir-se'n. Acompanyada sempre de diferents personatges, la seva amiga, una veïna amb un secret molt especial, una germana que viu de cara a la galeria, una mare que mai no l'ha estimada i que només pensa en ella i els diners, el segon marit de la mare, milionari i bon jan i la seva amant... i un xicot amb cara seriosa que es troba tot sovint a la biblioteca. Perquè la Joséphine és una enamorada del segle XII i treballa en aquest tema.
El marit se'n va amb la seva amant a l'Àfrica a treballar com a capatàs d'una granja de cocodrils.
Veurem com aquesta dona, sense autoestima i acomplexada va evolucionant i encarant-se amb la realitat i acaba superant els seus problemes i convertint-se en la dona que portava dins i que no s'havia atrevit o no havia tingut ocasió de sortir. I al mateix temps contemples com el marit, tot i voler tirar endavant, tot i enyorar la seva vida amb la dona i les filles, no aconsegueix sortir-se'n per falta de decisió i voluntat.
Un dels personatges més durs i difícils és el de la filla gran, la Hortense, avergonyida de la seva mare i entusiasmada amb la seva tia, la Iris, perquè és elegant i guapa, i sap "estar". Un dia però la bena dels ulls de l'adolescència li caurà.
Sovint et veus identificat amb una persona del llibre que llegeixes. A mi m'ha arribat a l'ànima la seva reflexió un dia que va a esmorzar amb la seva germana. Demana un pastís de poma i la Joséphine diu que ella no, que fa règim. I a l'acte pensa: com a mínim acabo de perdre 100 grams!. I això a mi m'ha passat tantes vegades...!
És un llibre distret, amè, amb força històries i que el llegeixes sense ni adonar-te'n.