dimarts, 7 d’agost de 2012

Aquitània -1-


Aquitània -1-
... però només un tastet

7, 8 i 9 d'agost de 2012


De bon matí hem sortit de Santa Eulàlia i per l’autopista hem arribar a les 3 a Nérac. És un petit poblet amb un castell i una part antiga regada pel riu La Baïse.


El castell és de l'època d'Enric IV i no és cap meravella. Però te l'expliquen molt bé i fas pràctica de francès. Enric IV es va casar amb Margarita de Valois, la Reina Margot, de qui hi ha moltes pintures i també de Caterina de Mèdicis. Va ser una de les residències de la família Albret. És curiós perquè les parets estan plenes de frases dites o destinades a Enric IV o a la reina Margot, així com també el que necessitaven per cuinar un menú per cent persones. Al soterrani s'hi pot veure el lloc on es trobaven els banys, revestits de mosaïcs i un museu prehistòric.


Després hem recorregut el poble i és molt bonic. A mi sobretot m'agraden les cases, típiques franceses, amb flors o despullades però que fan que t'aturis a contemplar-les. Ja vora el riu sortia una barca i hi hem pujat. Un recorregut d'una hora passant per una esclussa, i recorrent el parc de la Garenne, antic jardins del rei.



Allà es troba una escultura de la Florette, ajaguda. La Florette era la filla del jardiner i Enric IV se'n va enamorar. Es trobaven en aquest parc fins un dia que el rei va deixar d'anar-hi, Llavors la desesperació va fer que Florette es llancés al riu i s'ofegués. Una dita francesa, conter fleurette -dir un "piropo", sembla que ve del nom d'aquesta enamorada.
Amb el cotxe de nou hem anat cap a Fumel que és on tenim reservat l'hotel. Seguint les indicacions de turisme hem fet camí per carreteres molt secundàries, molt boniques i plenes de revolts. La carretera, estreta, i amb plàtans a banda i banda; plàtans que van plantar fa molts anys perquè als nostres avis no els molestés el sol quan anaven en tartana.

I ara nosaltres els agraïm tot i anar amb cotxe i amb aire condicionat. I fan molt bonic... Hem passat per petits poblets amb esglésies de pedra i a sobre el campanar una teuladeta de teules vermelles com si fos un barret; curiosos i diferents!
Hem arribat a Fumel, a la vall del Lot, i hem pujat al castell que ara és l’Ajuntament. Té uns jardins magnífics que ens han fer recordar a l'acte els de Ravel·lo, a tocar d'Amalfi, a Itàlia. I amb una vista del riu magnífica. I estàvem sols, completament sols!

És una zona de poc, poquíssim, turisme. Hem sopat a l'hotel a tocar de la piscina. No hem pogut demanar cap menú dels que tenien perquè era massa menjar. Hem demanat una amanida cada un i ens l'han portada plena de "canard" per tot arreu i de formatge de cabra... En Jaume el canard i jo el formatge! I un café i una infusió.

I la gent menjava tres plats i postres, enormes. Deia la cambrera que en aquesta zona es menja molt i molt contundent. Són els productes de la terra: l'ànec, tant com foie, confit o maigret, formatge de cabra, nous i prunes.
Al llit d'hora i demà hi tornem!